Com si no tingués prou fronts oberts, l'executiu de Pedro Sánchez pot tenir una inflació al 8,7% quan tanqui el mes de maig, un dels elements de màxim desgast. El preu dels aliments i dels carburants, dos factors que van estretament lligats a la guerra d'Ucraïna, una guerra que pot durar anys, faran créixer també el patiment a moltes llars d'aquí, especialment a les famílies més vulnerables. I això que l'atur està per sota dels 3 milions a tot l'Estat, 348 mil aturats a Catalunya --xifres que se situen per primer cop per sota de les del 2008--, i que el PIB creix a un ritme superior al 4% segons les previsions de l'OCDE i amb l'ajut dels fons europeus. Així les coses, la lluita contra l'escalada de preus, que ens fa anar a escenaris de 37 anys enrere, és l'autèntic maldecap del Govern espanyol, que ha vist com una de les seves mesures estrella: la bonificació dels 20 cèntims per la benzina ha quedat engolida per l'augment del preu dels combustibles, trencant els 2 euros per litre, i amb la benzina 23 cèntims més cara que quan es va aplicar el descompte. L'altra gran mesura, que s'aplicarà a partir de demà, la va revalidar el Congrés dels Diputats i la va avalar la Comissió Europea: és l'excepció ibèrica al preu del gas i el carbó per generar electricitat que s'espera que pugui abaratir la factura de la llum entre un 15 i un 20%. Per acabar-ho d'adobar, la tensió amb Algèria, després del canvi de posició espanyola sobre el Sàhara, que ha necessitat Brussel·les per esvair amenaces comercials, pot acabar comportant un encariment del gas i no sabem a canvi de què? Quin marge tenen els governs per lluitar contra una inflació desbocada, quan els sous pactats en conveni han pujat un 2,42 al maig? Frenarà la inflació l'augment del preu del diner que aplicarà el Banc Central Europeu al juliol per primera vegada en 10 anys? Som en un canvi d'era en l'economia europea amb la fi dels estímuls. Ja cal que ens calcem, que pinten bastos.