Fa temps que sabem que la incomoditat de Castella amb el plurilingüisme és un problema. I dic Castella perquè aquesta incomoditat va més enllà del contenciós actual del català amb el Tribunal Suprem: arriba al basc i al gallec, es manifesta en el debat sobre la cooficialitat de l'asturià, el veiem quan no hi ha presentadores d'informatius amb accent andalús o canari És un error fruit d'una construcció estatal del centre cap a la perifèria. Un estat conformat amb una mentalitat federal aprofitaria el plurilingüisme per presumir-ne davant del món, l'Institut Cervantes seria el primer a commemorar l'Any Espriu i l'Any Rodoreda, i la Reial Acadèmia organitzaria convivències literàries amb el Ramon Llull. Sé que avui sona com una broma, però no hi ha cap llei humana ni natural que ho impedeixi. Només la història.