La policia marroquina a Nador, al lloc on van reduir els migrants
La policia marroquina a Nador, al lloc on van reduir els migrants (EFE)
ANÀLISI

La imatge de la vergonya

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

És impossible escoltar, llegir i mirar el que ha passat a Melilla aquest cap de setmana i no sentir un calfred. Un calfred de dalt a baix de la consciència.

Desenes de persones mortes. Una xifra que encara ara no està confirmada, perquè només les ONG's se n'ocupen. Ni el govern espanyol ni el marroquí semblen preocupats per saber quantes vides s'han perdut a Melilla, ni com, ni qui n'és responsable.

L'escena de desenes i desenes de joves amuntegats, malferits, desmaiats o morts com bestiar. Engabiats, amb un cordó de policies armats encerclant-los. És una escena que fa esgarrifar. És la imatge de la vergonya que ha perdut Espanya i que ha perdut Europa. Una Europa que ja no recorda qui és.

Una vergonya que continua avui, amb el Marroc afanyant-se a excavar forats a terra, per enterrar-hi els morts a corre-cuita. Sense identificar-los, sense saber l'hora ni la causa de la mort. Sense ningú que els vetlli.

Tampoc hi ha ningú que vetlli la moral del govern espanyol, quan parla d'operació "ben resolta". 23 morts segons l'últim balanç oficial. 37, segons les ONG's. Les morts no poden ser mai una situació "ben resolta". No es pot felicitar ningú per amuntegar cossos malferits i sense vida. És immoral.

Fa tres anys, quan Pedro Sánchez estrenava despatx a la Moncloa, va tirar del seu manual de supervivència per donar el primer cop d'efecte de la legislatura: acollir un centenar d'immigrants rescatats per l'Aquarius. Aleshores treia pit de ser el primer govern de coalició d'esquerres de la història i admetia que podria haver mirat cap a una altra banda, però que estava en joc l'essència mateixa de la Unió Europea.

Una essència que a Melilla ha s'ha esfumat del tot.

Anar al contingut