La Generalitat s'ha decidit finalment a presentar la candidatura pels Jocs d'Hivern del 2030
Imatge d'arxiu de Sotxi, dels últims Jocs d'hivern (Reuters)
El matí de Catalunya Ràdio

La Generalitat s'ha decidit finalment a presentar la candidatura per als Jocs d'Hivern del 2030

Segons ha pogut saber "El matí de Catalunya Ràdio", el govern es planteja el projecte com una oportunitat per a la cohesió territorial

Actualitzat
TEMA:
Jocs Olímpics

La candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs d'Hivern del 2030 ja és una realitat. El president, Pere Aragonès, ja ha enviat una carta al Comitè Olímpic Espanyol en què li demana formalment iniciar les negociacions per poder tornar a ser seu olímpica, 38 anys després dels jocs d'estiu del 92. Abans, però, haurà de convocar una consulta perquè el territori avali o no aquesta candidatura, tal com s'hi va comprometre Esquerra amb la CUP en el pacte de govern.

La Generalitat s'ha decidit finalment a presentar la candidatura pels Jocs d'Hivern del 2030
La carta que Pere Aragonès ha dirigit personalment al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco (Catalunya Ràdio)

El govern es planteja aquest repte olímpic com una oportunitat per impulsar la cohesió territorial dels Pirineus i les polítiques de sostenibilitat. De fet, en el document al qual ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio", Aragonès es compromet a aprofitar els jocs perquè Catalunya compleixi els objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. No es tracta, doncs, d'un projecte per a només 15 dies de competició sinó d'un plantejament global de país. Aquest anunci suposa el tret de sortida a una primera fase de diàleg amb el territori i a les converses formals amb el Comitè Olímpic Internacional.
 

El projecte ve de lluny

Des que el 2010 l'aleshores alcalde, Jordi Hereu, va llançar la idea, aquest projecte olímpic ha generat controvèrsia. Fins i tot el llavors conseller d'Empresa, Josep Huguet, precisament d'Esquerra, el fa qualificar de "fantasmada condemnada al fracàs". Però Xavier Trias se'l va acabar fent seu, ajornant-lo quatre anys, fins al 2026, per convèncer el territori. L'elecció d'Ada Colau el 2015 va aturar la iniciativa, per la reticència dels comuns a fer grans esdeveniments i l'aposta per fomentar l'esport de base, com defensava el seu primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello. 

Però l'alcaldessa tampoc no va tancar del tot la porta a una candidatura més endavant. El nou clima de diàleg entre l'Estat i la Generalitat fa que l'oportunitat del 2030 agafi ara embranzida. I també el suport dels empresaris. De fet, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, defensa els Jocs d'Hivern com una de les prioritats del país, al nivell de l'ampliació de l'aeroport del Prat. 

Salt Lake City, als Estats Units, i Sapporo, al Japó, també aspiren oficialment a acollir la competició. Totes tres ciutats tenen experiència com a organitzadores de Jocs; Sapporo va acollir els de l'any 1972 i Salt Lake City els de l'any 2002, tots dos d'hivern, i Barcelona els de l'any 1992, en aquest cas d'estiu. També Vancouver i Whistler, al Canadà, són a les travesses.


Quan ha de prendre la decisió el Comitè Olímpic Internacional?

No hi ha una data concreta, no hi ha un termini oficial per rebre la candidatura, però el govern espanyol s'ha d'afanyat per presentar la candidatura. Es tracta d'una "carta d'intencions", aquesta és la denominació que es fa servir al COI per referir-se a la candidatura. D'aquí uns dies, abans que comencin els Jocs de Tòquio, el 23 de juliol, seria el moment idoni per presentar aquesta carta d'intencions o bé a l'agost. El mateix COI exigeix celeritat per rebre la presentació dels projectes. L'anunci de la ciutat guanyadora es farà l'any que ve.


El sistema d'elecció ha canviat

Fins ara hi havia una mena de cursa olímpica entre les candidates, era una mena de campanya electoral en tota regla en què se sotmetien les candidatures a una jornada de votacions on s'anaven descartant candidates. Ara s'ha reduït i s'ha simplificat molt. El COI rep aquesta carta d'intencions, parla amb totes les ciutats candidates i pren la decisió d'atorgar els Jocs. 


La candidatura catalana també competia amb l'aragonesa 

El projecte històric d'una candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern és originari de Jaca, que ja va presentar candidatura per als Jocs del 1998. Jaca ha anat insistint en les seves candidatures en solitari fins al 2010 en què l'alcalde de Barcelona en aquell moment, Jordi Hereu, va anunciar la candidatura catalana. Amb el canvi a l'alcaldia i l'arribada de Xavier Trias es va continuar la cursa olímpica, inicialment no es va abandonar, Trias va voler fer una consulta a la ciutadania però va renunciar als Jocs del 2022 i els va posposar per al 2026.

El relleu amb Ada Colau va fe que s'aturés el projecte i ara està reactivat per al 2030 de manera conjunta Barcelona-Pirineus amb Jaca i el govern aragonès. Jaca està molesta pel nom de la candidatura (Barcelona-Pirineus) però finalment s'hi ha avingut. Hi ha hagut molts episodis de confrontació entre la candidatura catalana i el govern d'Aragó, però el COE, el Comitè Olímpic Espanyol, ha imposat que hi havia d'haver una única candidatura conjunta i no pas dues.


Quina influència pot tenir Catalunya al COI?

La interlocució amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha estat contínua. El paper de Juan Antonio Samaranch Salisachs, fill de qui va ser president del COI, ha estat destacat en diversos moments de les converses. Samaranch ha estat membre de l'executiva del COI i en va ser vicepresident entre el 2016 i el 2020, quan va abandonar-lo per expiració de mandat.

Però la mà dels catalans és llarga al COI. I en totes les converses apareix el nom de Pere Miró, un home que va entrar a treballar al COI en els anys del president Samaranch i que ara és director general adjunt del Comitè Internacional i una persona de la total confiança del seu actual president, Thomas Bach. Miró, hàbil diplomàtic, és considerat un home forjat en l'escola del COI. De pensament catalanista, va estar a punt de ser nomenat secretari general de l'Esport pel govern Mas, però va preferir continuar al COI. L'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi. 

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut