La foto de la macrocausa judicial contra el procés
La foto de la macrocausa judicial contra el procés
ANÀLISI

La foto de la macrocausa judicial contra el procés

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto32

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel

Ara que ja tenim les 96 pàgines de la sentència que absol la cúpula dels Mossos i que hem tingut temps per llegir-la, subratllar-ne alguns paràgrafs, escoltar juristes, advocats i afectats... les connotacions de l'absolució son encara més rellevants. Cap altre tribunal havia desmuntat fins ara amb tanta fermesa el relat de la violència i l'1 d'Octubre, ni s'havia aïllat tan clarament el cos dels Mossos d'Esquadra del govern d'aleshores.

Una sentència que suposa una esmena total al discurs polític, judicial i mediàtic dominant en l'opinió pública espanyola.

Per primer cop, uns jutges parlen de la gent que es manifestava, no com una massa violenta, sinó simplement com gent que protestava. Fins ara, cap resolució judicial havia reconegut el dret de la gent gran i de les famílies a manifestar-se aquells dies sense considerar-los assaltants.
 
- El 20 de setembre, davant la seu del Departament d'Economia, la gent no tenia una actitud agressiva. Els Mossos van mediar constantment amb els representants dels manifestants. En cap cas van col·laborar-hi. Es van evitar danys que podrien haver estat greus. Van fer el possible i van aconseguir que la comitiva judicial acabés d'escorcollar la seu.
 
- L'1 d'octubre: si el CME hagués tingut com a objectiu únic impedir el referèndum a qualsevol preu, s'haurien produït danys irreparables i, per tant, la feina de la policia hauria estat un fracàs
 
- L'Estat tenia altres eines al seu abast, bàsicament jurídiques, per gestionar una situació de crisi institucional i política com va ser el referèndum. Que el govern espanyol d'aleshores no volgués fer servir mecanismes democràtics no obliga la policia a fer una actuació que provocaria danys greus a les persones i una alteració generalitzada de l'ordre públic.
 
Ni Trapero ni els Mossos van ser el braç executor de la independència. Han suportat tres anys d'atacs descarnats i de difamacions. Ara es fa justícia, però difícilment es podrà reparar el calvari que han passat, sobretot Trapero i Laplana, que no són polítics: són només dos policies professionals, enmig d'un foc creuat amb més d'un i de dos fronts.  
 
Aquesta sentència és una peça important per completar la foto de la macrocausa judicial contra el procés. Força nítida ara ja, amb matisos evidents. La rebel·lió no s'aguantava per enlloc. La sedició, tampoc.  

Anar al contingut