Fa 15 anys va ser la moreneta. Ara, és el torn de la Mare de Déu dels Torrents. Tornen les pregàries als santuaris com a mesura desesperada per fer que plogui. Fer missa i fer processons per demanar aigua és una tradició que pràcticament s'havia convertit en anècdota, però que ara es comença a recuperar. El bisbe de Solsona farà una cerimònia diumenge a l'Espunyola, al Berguedà, per invocar la pluja. L'encarregada de fer el miracle és la Mare de Déu dels Torrents. La trauran en processó pels voltants del santuari. Li cantaran goigs i li faran pregàries. Fa anys ja ho van fer i els veïns asseguren que va funcionar. L'Espunyola és un municipi minúscul (té tot just 260 habitants) i és un bon exemple del que significa la paraula 'sequera'. A ciutat ens pot passar --i ens passa-- més per alt, però als pobles que depenen d'explotacions agrícoles i ramaderes, i del turisme rural, la falta d'aigua és una condemna. Una condemna que va per llarg, perquè seguim sense rastre de pluges, una setmana més. Ja van 30 mesos sense prou aigua: el pitjor escenari de sequera des de principis de segle (del segle passat, el 1905). La major part de Catalunya porta setmanes en fase d'excepcionalitat, que vol dir que hi ha restricció de l'aigua per a ús agrícola, industrial i lúdic. Les restriccions afecten prop de 6 milions de persones. Obrir l'aixeta i que ragi és un privilegi. I si la cosa continua igual, aviat serà un privilegi limitat. Aquí, a Catalunya, i a la resta del món. La mà de l'home ha trencat el cicle de l'aigua, avisa l'ONU. Fa segles que els humans actuem com vampirs, xuclant fins a l'última gota dels recursos naturals del planeta, fins al punt de deixar-lo eixut, a un pas del col·lapse. De l'Espunyola a l'ONU. La falta d'aigua és una realitat i és un repte transversal. Cal respondre-hi, també amb una estratègia transversal, on tothom se senti implicat i amb missatges clars de corresponsabilitat cap a la societat. Si no és una cosa de tots, això no hi haurà marededeu que ho arregli.