Han passat tres anys i cinc mesos de l'1 d'Octubre, i la factura judicial encara no es pot donar per tancada. De fet, encara es continua engreixant. Demà aniran a judici cinc persones més: juristes, politòlegs i acadèmics, per haver ocupat el càrrec de síndics electorals durant quinze dies. El Parlament els va nomenar el 7 de setembre i el 22, van plegar. La Sindicatura no va arribar mai a fer cap de les funcions que se n'esperaven. El Tribunal Constitucional va ser implacable, aquella tardor del 2017. Tres anys després, la justícia espanyola continua inexorable. Se'ls acusa de desobediència i usurpació de funcions. Havien de supervisar que durant el referèndum de l'1 d'Octubre es respectessin les normes d'una jornada de votació. Però no ho van arribar a fer. La petició de desobediència no se sosté ni amb pinces, perquè cap dels cinc va rebre la notificació del tribunal instant-los a dimitir. Sí que consta la immediatesa amb què els mateixos cinc ho van deixar estar, en el moment en què van rebre l'avís de multa de 12.000 euros al dia. La van acatar a l'instant, i van cessar voluntàriament dels càrrecs. Juristes com Joan Queralt porten mesos assenyalant la inconsistència d'aquesta causa. El delicte d'usurpació cau a plom en el moment que la llei del referèndum és considerada il·legal i amb ella, també la Sindicatura. No hi ha funció pública que pugui ser usurpada, per tant. Als cinc síndics, l'encàrrec els hi va fer el Parlament, representant de la sobirania del poble, per majoria. Com a acadèmics i politòlegs, tenen entre les seves funcions com a servidors públics la d'observadors electorals. És una mostra de salut democràtica, que els processos electorals i polítics comptin amb la participació d'experts com a supervisors. En el cas de l'1 d'Octubre, totes les normes es van alterar. El judici dels síndics és el primer en què veurem professionals del món acadèmic asseguts al banc dels acusats per tasques d'assessorament que no van arribar a fer.