La factura de la llum, disparada; la mobilització ciutadana, estabornida

Ens fem pesats, els periodistes, amb alguns titulars que repetim dia sí, dia també. Des de finals de primavera, fàcilment devem haver fet centenars de vegades el titular: "Nou rècord històric del preu de la llum". I com que el mateix subjecte de la notícia canvia al cap de poques hores, l'endemà hi tornem. I és així, el preu de l'electricitat porta mesos disparat i potser el titular encertat seria que no està previst que baixi a curt termini. En només un any, ha passat de 43 euros per megawatt hora a 288, que és el preu que marcarà avui. És a dir, s'ha multiplicat per sis, sense que hi hagi cap senyal que faci pensar que s'hagi de moderar. L'economista Xavier Sala-i-Martín ens feia ahir un mapa per entendre-ho. Hi ha tres factors que expliquen la pujada constant de preus: el cost de producció de l'electricitat, els impostos i -encara que sembli contradictori- la lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa al primer, l'electricitat es produeix de diferents maneres i utilitzant matèries primeres diverses. Una d'elles és el gas, que també s'ha multiplicat de preu als darrers mesos, empesa per l'augment de la demanda a Europa i a la Xina. El segon factor que hi té a veure són els impostos: l'IVA, altres impostos específics i quotes. Fins ara el govern espanyol ha aplicat una rebaixa de l'IVA: del 21 al 10%, que no ha arreglat res. El preu de la llum ha continuat tirant amunt sense aturador. I el tercer: la lluita contra el canvi climàtic. La Unió Europea vol reduir la contaminació i per fer-ho va crear el mercat de drets d'emissió. És a dir, per emetre CO2, les empreses necessiten un permís que es paga. La idea és que les empreses acabin arribant a la conclusió que no els surt a compte comprar aquests permisos i que es passin a les energies netes. Però aquest efecte de moment no s'ha produït. Pugen els costos i les empreses ho traslladen als preus per no perdre beneficis. La reducció del marge tenint en compte que és un bé necessari ni tan sols està damunt la taula. I al final són els ciutadans els que han d'assumir i pagar l'aposta ecològica d'Europa. D'opcions d'actuar políticament per posar fre a aquesta escalada de preus n'hi ha, però segurament totes tinguin un cost social que el govern de PSOE i Unides Podem hauran de decidir si estan disposats a assumir. El fred està a punt d'arribar i milers de famílies es veuen a venir que les passaran magres per escalfar casa seva. S'esgota el temps per fer efectiva la promesa de no deixar ningú enrere. Tanmateix, sobta el silenci del carrer. 288 euros avui i ni un paper a terra... Silenci dels sindicats i silenci de les patronals. Tot just demà divendres hi ha convocada una apagada elèctrica a la nit, amb el suport d'alguns partits i entitats. I ja. La factura de la llum, disparada; la mobilització ciutadana, estabornida.