Aviat farà un any que els militars van tenir micròfon, dia sí dia també, des de La Moncloa per adreçar-se a la ciutadania en ple estat d'alarma. El cap de l'Estat Major de la Defensa, el general Miguel Ángel Villarroya, deia als espanyols amb quin ànim havien d'afrontar una situació tan inesperada i preocupant com era la pandèmia mundial del coronavirus. Demanava disciplina, sacrifici. Proclamava que tots els dies són dilluns i que en aquesta guerra tothom és soldat. Aquest cap de setmana, el general Villarroya ha dimitit com a JEMAD. Plega després que s'ha sabut que ell i altres alts càrrecs militars s'havien vacunat saltant-se els protocols. Els més llestos de la classe.   Plega "amb la consciència tranquil·la" i "per no perjudicar la imatge de les forces armades". I no es disculpa. El cap de l'Estat Major plega sense demanar perdó. Un abús de poder i un cas de supèrbia en tota regla.   Villarroya ha deixat al calaix el principi d'exemplaritat, per no parlar de la disciplina i del sacrifici que exigia als espanyols fa deu mesos. En el país del campi qui pugui i de la picaresca, també els militars juguen al 'tonto l'últim'. L'actuació de Villarroya és vergonyant. I l'actuació del ministeri de Defensa en aquest cas és molt preocupant. Si el general Villarroya no considera que hagi de demanar perdó per res del que ha fet, algú ha de demanar perdó en nom del govern espanyol. Ni la ministra ni ningú altre de La Moncloa ha donat explicacions ni ha condemnat el comportament de tots els càrrecs públics -i ja n'hi ha un bon grapat- que aquí i allà aprofiten el privilegi del càrrec per colar-se i vacunar-se abans que el veí.  De vacunes no n'hi ha per tothom. Se suposa que s'havia dissenyat un pla per establir qui se l'havia de posar primer. Ningú fins ara havia explicat que hi havia un protocol específic per als militars. Les vacunes que van a parar a l'exèrcit es resten de les remeses de les comunitats autònomes o van a banda? Ningú ha explicat que els militars fossin un col·lectiu prioritari. Se'ls ha de protegir abans que a la resta de la ciutadania? Amb quin criteri i a quin ritme? La falta de transparència és clamorosa. I els casos de falta d'ètica com el del cap de l'Estat Major de la Defensa, el conseller de Salut de Múrcia o qualsevol dels altres que han sortit a la llum fins ara reforcen la idea que això és un descontrol i mina la confiança en unes autoritats que tornen a fer curt en planificació i en explicacions. Per cert, avui sí que és dilluns.