Junts i Esquerra, un matrimoni mal avingut

D'aquí a dues hores arrenca el debat per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Amb resultat anunciat: Aragonès no sortirà elegit avui. Junts per Catalunya s'abstindrà en la votació. La CUP hi votarà a favor. Però 9+33 (els d'Esquerra) = 42. Lluny dels 68 que fan falta en la primera volta. Han passat cinc setmanes des de les eleccions del 14 de febrer. Sis mesos des de la inhabilitació del president Torra. Més d'un any des que el mateix Torra donava per liquidada la legislatura. Junts i Esquerra, un matrimoni mal avingut. Quin malson ha de ser divorciar-se i veure's obligat a conviure de nou. Això son Junts i Esquerra: una parella que no s'estima, que ni tan sols tenen clar si es van agradar mai, que acumulen factures per pagar i calaixos plens de retrets i escenes per oblidar. I que ara, per acabar-ho d'adobar, es veuen forçats a retrobar-se. Hi van arrossegant els peus, no ho dissimulen. És política, és clar. I la gràcia de les coalicions és que les facin partits diferents i que negociïn per trobar punts en comú i desplegar una acció de govern més rica. Tant de bo. El cas és que els partits no haurien d'afrontar aquesta investidura com una més. És una investidura en pandèmia. La situació econòmica, social i sanitària és d'emergència. Hi ha gent que no pot esperar. Cal una política amb altura de mires. No s'hi val, el politiqueig. La responsabilitat és compartida: ERC, JXC i la CUP superen la meitat dels vots. És una mala notícia que hagin estat incapaços de trobar acords fins ara. Encara hi ha marge. La imatge de l'independentisme dividit ja és familiar. La de l'independentisme dividit i boicotejador d'ell mateix, incapaç una vegada més de traduir el suport a les urnes en acció de govern, pot suposar un fracàs amb una factura difícil d'assumir. Una factura enorme: per als partits, per a la gent i per al país.