Oriol Junqueras

Junqueras: "Ens preparem per a una presó llarga i un judici que no serà just"

En una entrevista concedida als serveis informatius de Catalunya Ràdio, el líder d'ERC remarca que el futur passa pel Tribunal Europeu de Drets Humans

Actualitzat
TEMA:
Procés català

Just fa un any que Oriol Junqueras és a la presó. Coincidint amb la data, la periodista Núria Oriol ha pogut parlar aquesta setmana amb el dirigent d'Esquerra sobre l'actualitat política del moment. Entre altres coses, Junqueras destaca a l'entrevista que afronta el judici per l'1-O amb el cap ben alt i que veu una escletxa d'esperança per revertir la situació. Des de Lledoners, el líder independentista subratlla que "hem vingut a guanyar, no a gesticular".

Primer de tot, com està?

Amb força, carregat de raons i d'il·lusió, fort i serè.

Una bona part del temps ha estat a Estremera, a Madrid, ara a Lledoners, a Catalunya. És més suportable la presó a prop de casa?

La distància és un problema que accentua la separació. Millor a Catalunya, sí. Sobretot, per a la meva família i tots els amics.

Ja fa un any del seu empresonament preventiu. Com viu aquesta situació, que tot apunta que molt probablement es podria allargar fins al judici?

Ens preparem per a una presó llarga i per a un judici que no serà just. Ja fa un any que som a la presó sense judici i havent patit una fase d'instrucció de caràcter netament polític.

La data del judici encara no és sobre la taula. Però són moltes les veus que ja el situen a principis de l'any que ve. Amb quins ànims l'afronta, tenint en compte que tot apunta que la Fiscalia podria mantenir l'acusació de rebel·lió contra vostè i li podria demanar, segons alguns mitjans, una pena de 25 anys de presó com a màxim líder del referèndum?

Molt sovint costa de discernir entre la posició de la ultradreta de Vox i la Fiscalia. És obvi que, malgrat els pronunciaments dels jutges europeus o del mateix Ministeri d'Hisenda pel que fa a la malversació, se sosté aquesta acusació amb la voluntat d'escenificar un escarment a tota la població catalana. Només puc dir que afronto el judici amb el cap ben alt, amb la convicció que en el país que jo vull mai serà un delicte votar i que estimar la justícia i la llibertat és irrenunciable per a qualsevol demòcrata.

Avui fa un any que Quim Forn és a la presó, amb mi. Tot just va estar dos mesos al govern. És profundament dolorós que aquesta set de venjança s'estengui a tants i tants companys. O als Jordis, que no eren membres del govern. O a la Carme Forcadell, que només va defensar la sobirania del Parlament. I puc parlar en aquests termes de tots els companys presos que són, com jo mateix, persones pacífiques i de fermes conviccions democràtiques, però també dels centenars d'alcaldes investigats, càrrecs públics o dirigents de la Generalitat. Artistes, activistes, periodistes…


Un any després, entenem que ha pogut fer autocrítica sobre l'1 d'octubre i els seus preparatius. Canviaria alguna cosa?

M'hauria agradat que el referèndum hagués estat acordat. S'hi van negar de totes i totes, i ens van negar la possibilitat de parlar-ne. Sempre hi ha aspectes a millorar. En tot cas, sempre aspiro a aprendre i a fer-ho més bé, quan en tinc ocasió. Per això tinc la certesa que el futur passa, precisament, per una majoria democràtica imbatible que exerceixi el dret a l'autodeterminació.

De què creu que va servir l'1 d'octubre?

Per posar Catalunya al mapa del món. A Europa no saben què va passar l'11 de setembre del 1714. Però sí que saben què va passar l'1 d'octubre del 2017.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va valorar la possibilitat d'un indult, si la sentència del judici acabés sent condemnatòria. Vostè ja ha deixat clar que no és partidari de demanar l'indult. Aquesta és una via que dona per tancada?

Parlar d'un indult és tant com admetre la culpabilitat. I no sóc culpable de cap dels càrrecs de què se m'acusa. No hi ha delicte, només un profund amor a la justícia i la llibertat.

Vostè va comunicar per sorpresa que vol liderar la candidatura del seu partit a les eleccions europees del maig de l'any que ve. Ja va explicar que creu que és la millor manera de denunciar el retrocés democràtic i la repressió de l'estat espanyol. Dona per perduda, doncs, la batalla dins Espanya?

No renunciarem a defensar-nos i a posar en evidència aquesta cacera de bruixes. Però, certament, crec que el futur passa pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ni hem tingut una instrucció justa, ni tindrem un judici just al Tribunal Suprem. És un judici polític i es jutja una voluntat política exercida democràticament.

 

Afrontar una campanya dins la presó té limitacions. Vostè ja té experiència en aquest camp amb el 21D. Quins són els errors que no vol repetir i què ha après que pot millorar?

Ser conscient que, mentre pugui ser útil i tingui opcions de ser present i visibilitzar la involució de drets i llibertats de l'estat monàrquic, ho he de fer. Potser serà el darrer cop abans de la sentència.

Si les eleccions el validen com a eurodiputat, confia a poder exercir activament? Com?

Tant de bo. Coneixem les immenses dificultats i limitacions. Però, si s'obre alguna escletxa, l'aprofitarem.

Una victòria important de la seva candidatura a Europa obre, per vostè, una escletxa d'esperança per revertir la seva situació de presó aquí?

Sí. El règim monàrquic s'ha mostrat fins ara profundament intolerant. Així és que, per voluntat pròpia, no canviaran. Per això és tan important anar acumulant arguments i raons, anar desemmascarant una ignomínia democràtica i anar posant de manifest l'existència d'una voluntat democràtica que no es pot recloure en cap presó.

La secretària general del partit, Marta Rovira, formarà part d'aquesta candidatura, també?

Encara no hem entrat en aquest debat. En tot cas, la Marta Rovira sempre és i serà un actiu.

A l'últim Consell Nacional del seu partit van situar com a objectiu aconseguir l'aval internacional per poder forçar l'estat espanyol a negociar un referèndum acordat. Quines són les institucions i els països imprescindibles en aquest sentit?

Hi ha dos fronts. El principal, intern. Hem de continuar sumant i construint una majoria democràtica que faci inevitable el referèndum. El segon, posar de manifest que aquest és un problema europeu i que afecta directament els drets i llibertats de tots.

Creu que l'electorat que va avalar l'1 d'octubre entén ara la via d'un referèndum pactat?

Sempre hem volgut un referèndum acordat, sempre. I així continua sent. Una altra cosa és que siguem molt conscients que el règim monàrquic no en vol ni sentir a parlar i que, per tant, només la nostra fortalesa democràtica, a través d'una majoria àmplia i transversal, ho faran possible.

 

Comparteix les declaracions de Gabriel Rufián sobre que cal punxar bombolles d'independentisme màgic? Què és, l'independentisme màgic, i qui l'ha impulsat o l'impulsa?

Eficàcia i determinació, això és el que més m'interessa. Hem vingut a guanyar, no a gesticular. Pel que fa a Gabriel Rufián, només puc dir que és un gran actiu d'ERC i del país.

Les diferències entre Junts per Catalunya i el seu partit es fan molt evidents quan s'han de tancar acords de pes, com va passar amb la investidura, les negociacions per a la formació de govern, o la decisió diferent de com s'ha de votar que han pres davant la resolució del jutge Llarena de suspendre'ls temporalment. Creu que les desavinences entre Junts per Catalunya i vostès serien menors si tots els processats per l'1 d'octubre estiguessin en la mateixa situació, o a la presó, o a l'exili?

Les discrepàncies són legítimes. En tot cas, el que hem de fer és ser més eficaços. I de debats i d'opinions plurals sempre, en tots els processos històrics, n'hi ha hagut. El que passa a Catalunya no és pas excepcional, com no ho és la presó o l'exili.

Les eleccions municipals són un bon termòmetre per mesurar la força actual de l'independentisme?

Són un bon moment per mesurar la força democràtica i la voluntat i fraternitat dels demòcrates enfront de l'autoritarisme de l'estat monàrquic. D'altra banda, allí on ens presentem és per governar i per governar bé al servei de la ciutadania i del país que volem construir entre tots.

ERC ha fet un relleu inesperat de candidat per a l'alcaldia de Barcelona, canviant Alfred Bosch per Ernest Maragall. Un nou perfil que pot teixir més consensos amb els comuns. Aquest és un dels grans objectius d'aquestes municipals per a ERC, no només guanyar, sinó prioritzar consensos i aliances de govern amb els comuns?

Si l'Alfred Bosch diu que Ernest Maragall és el candidat que necessitem, segur que és així. L'Alfred és un gran amic i company, un home d'una gran generositat. Ell era el candidat i hi ha renunciat per deixar pas a l'Ernest Maragall. I l'Ernest i ERC guanyaran les eleccions a Barcelona.
La majoria democràtica a la qual apel·lem és la del 3 d'octubre. Si és així, hem de ser coherents amb aquesta voluntat. En tot cas, el que de ben segur podem avançar és que ERC mai no permetrà que un candidat que atiï la confrontació i que sigui contrari a la voluntat democràtica de la ciutadania, governi l'ajuntament de la capital del país. L'Ajuntament de Barcelona serà un ajuntament republicà i al servei dels drets i llibertats. I, òbviament, al servei dels barcelonins. I, alhora, volem una Barcelona que estiri el país, que sigui la capital republicana.

Per què no són partidaris de les llistes unitàries? L'argument que per separat es guanya més, i que el resultat de les forces independentistes és molt millor, no és compartit per JxCat ni el PDeCAT, que ho veuen a l'inrevés...

El que ens hauria d'interessar és la unitat de tots els demòcrates. I una estratègia i un diagnòstic compartits. Aquest és el veritable problema a resoldre. Pel que fa a les demandes electorals del PDeCAT, JxC o la Crida, els resultats són concloents. Si parlem d'eficàcia, només cal veure els resultats del 2015 i del 2017: 39,5 per cent enfront un 43 per cent. No hi ha debat sobre l'eficàcia, quan l'hem contrastada. Podem optar per fer-nos petits o per ser més grans, i és obvi que volem ser més grans i ser molts més, perquè volem guanyar. I per guanyar, ens cal una victòria de país, no una victòria parcial separant el país en blocs estantissos. Volem una victòria de país, i si la volem hem de treballar per fer-la possible i interpretar el país en la seva totalitat.

Vostè veuria bé que el president Quim Torra convoqués eleccions si la sentència del judici de l'1 d'octubre finalment és adversa?

Especular amb eleccions no ajuda ningú i no aporta res. En tot cas, convocar eleccions és una potestat del president, que pot exercir en qualsevol moment.

ARXIVAT A:
Procés català Oriol Junqueras
Anar al contingut