Jostein Gaarder: "La pandèmia ha convertit la humanitat en un únic organisme"

Un llibre sobre filosofia convertit en un èxit de vendes? Si l'hi haguessin preguntat, segurament Jostein Gaarder no s'ho hauria cregut. "El món de Sofia" ha venut prop de 50 milions de còpies i s'ha traduït a més de 40 llengües. Han passat més de 25 anys des de la seva publicació i Jostein Gaarder no ha parat de treballar. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", aquest filòsof de mirada profunda i honesta ens ha presentat la seva novel·la nova: "La mida justa". L'Albert, el protagonista, és un professor jubilat que rep un diagnòstic fatal. Això el porta a replantejar-se la vida, les seves relacions i quin és el missatge que vol deixar a les persones que s'estima. Jostein Gaarder posa de nou la ficció al servei de la filosofia per fer-nos reflexionar sobre l'esperança, la por, el desig i la fragilitat. El llibre havia de sortir el mes de març, però va quedar confinat. Sembla premonitori de tot el que havia de venir Ha estat una coincidència una mica estranya. La història és sobre les catàstrofes que tots experimentem a la vida, i ara vivim una catàstrofe pandèmica que afecta tot el món. Això ens ha donat temps per reflexionar sobre molts temes que no tenien espai en el nostre dia a dia. Un d'aquests temes és el de les relacions humanes Hem tingut una experiència comuna. A tots ens ha afectat de la mateixa manera i això ens ha fet reconsiderar què és el que considerem important. Potser també ens hem adonat que som una mica més fràgils i vulnerables del que ens pensàvem anteriorment. La vulnerabilitat ens connecta o ens allunya dels altres? Cadascú té la seva pròpia individualitat, però necessitem altres persones. En el cas de l'Albert, ell té la seva dona. Tots, en un moment donat, podem rebre un diagnòstic fatal. Podria passar a qualsevol persona. L'Albert pensa cada vegada més i no ho fa només en nom de si mateix, sinó que comença a reflexionar en nom de tota la humanitat i es pregunta què és l'univers i què és la vida humana. L'Albert s'interessa per l'astrofísica i parla de les relacions humanes com a part d'un sistema complex Cap ésser humà és una illa aïllada. Tots ens relacionem els uns amb els altres i això és el que hem après en els últims tres mesos de confinament. Tots depenem els uns dels altres. Hem estat com un únic organisme durant aquesta pandèmia. Com casen aquestes relacions amb la nostra individualitat? Vivim sols, arribem despullats a aquest món i, al final, també l'abandonem de manera completament despullada. Podríem dir que és una llei de la natura: naixem sols i morim sols, però tots alhora pertanyem els uns als altres com una única unitat. Moltes persones han sentit això en aquest confinament. I moltes s'han sentit soles i abandonades. De fet, l'Albert se sent sol Som individus, estem completament separats dels altres, però, alhora, estem junts. Jo no em puc imaginar la meva vida sense la família i els amics. No seria la persona que soc si visqués completament sol. La conciliació de l'Albert arriba al final, quan s'adona que no som individus únicament. Vostè diu que només el infants i les persones religioses són capaces de gaudir de la vida Una característica molt humana és que volem creure que hi ha una explicació final i que hi haurà alguna cosa després d'aquesta vida. Les persones religioses creuen en la vida eterna. Si tens aquesta creença profundament arrelada en el teu interior, això et fa més feliç. No t'has de preocupar per temes com l'eternitat. I els nens viuen només l'aquí i l'ara. La filosofia és el que ens ensenya realment a acceptar el propi destí? Jo penso que sí. Els filòsofs sempre hem estat reflexionant sobre què és l'ésser humà, i això és una qüestió obsessiva per a l'Albert. Té un diagnòstic terrible, comença a pensar i cada vegada entén més la seva pròpia vida. Està reflexionant en nom de tota la humanitat. Però no has de ser filòsof per pensar de manera filosòfica.

Jostein Gaarder: "La pandèmia ha convertit la humanitat en un únic organisme"

El filòsof noruec, autor d'"El món de Sofia", reflexiona sobre l'impacte de la Covid-19 en les relacions humanes i recomana la filosofia com a antídot davant de la incertesa