Jo vull ser rei

El meu pare, un treballador, deia que és molt difícil fer una fortuna de manera honesta. Si convenim que dos milions i mig d'euros són una fortuna, deixo que vostès treguin la conclusió sobre l'honestedat del rei Felip VI i la seva fortuna, que fa uns dies va fer públic per primer cop el seu patrimoni. No vull pensar malament, em vull creure "el espíritu de servicio y compromiso público" que, segons diu el comunicat de La Zarzuela, ha portat el monarca a rendir comptes del seu patrimoni. I penso que potser és molt estalviador. Si et paguen, perdó, si li paguem la casa, els desplaçaments, la seguretat, i el conviden a ell i la dona a dinar i sopar en els actes de la seva frenètica agenda, potser sí que a poc a poc et va quedant un raconet. Només del que es deu estalviar en aigua, llum i gas dels palaus ja es deu fer una bona picossada. Però més de dos milions d'euros? Jo, de debò, li agraeixo que respongui a "esta demanda de regeneración pública" i "su compromiso de renovar la monarquía para un tiempo nuevo" però, si us plau, que ens expliqui com s'ho fa, que ensenyi els seus súbdits com fer aquestes petites fortunes quan tantes famílies lluiten no per estalviar, sinó per arribar a final de mes. Si és que ho pot explicar. Perquè, digue'm malpensada, però els presumptes delictes fiscals del pare que no es poden jutjar no perquè no ho fossin, sinó perquè han prescrit o es van cometre quan l'emèrit era inviolable, hi poden haver tingut alguna cosa a veure? Per cert, la reina Letícia no ha de declarar el seu patrimoni perquè diuen que no és la titular. Per un dia, jo vull ser rei, com diuen Els Pets. Jo vull ser rei ser per collons cap de l'Estat tenir-ho tot fet només per ser fill de papà fer-ho tot bé, mai ser escollit, mai ser votat sempre trobar la moto amb el botó engegat. Si és cert que sóm igual davant la llei per què collons jo mai podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei.