Turistes al Parc Güell (Georges Jansoone-Wikimedia Commons)
Barcelona rep 33 milions de visitants a l'any (Georges Jansoone-Wikimedia Commons)
ANÀLISI

Indesitjables

Amb mascareta o sense, i amb uns preus de bitllets d'avió (mai més ben dit) pels núvols, és evident que aquest estiu tornarem a viatjar. L'eufòria -més que de postpandèmia, d'entrepandèmies- ens fa més imperatiu que mai el "carpe diem". Aprofitem ara, perquè no sabem quin coi de variant covid o de qualsevol altra plaga ens pot enxampar a la cantonada.

Com un aperitiu de l'estiu que ens espera, Barcelona ja torna a estar "petada". El meu barri de naixement, Ciutat Vella, ple de turistes que sovint fan la vida molt difícil als autòctons.

L'altre dia s'anunciava el tancament de les portes del Liceu amb unes reixes de Jaume Plensa, artista que ja aviso que m'encanta. Però em va cridar l'atenció l'argumentari del director artístic del teatre. S'havia d'evitar de totes totes la presència de ionquis, prostitutes, sensesostre i altres indesitjables a les porxades del Liceu.

"A les portes del paradís, hi hem trobat l'infern", va arribar a dir. La seva sinceritat és pròpia de la mirada de l'Upper Diagonal, que quan baixa als barris populars vol que hi hagi "vidilla" però la justa. Després es va disculpar. Almenys ha estat més considerat que els responsables de moltes de les reformes que han transformat Ciutat Vella, el Raval, l'antic barri xino...

Allà, la política imperant sempre ha estat treure de la vista el que no interessa. Sempre quedaran els carrerons i les cantonades que no visiten els turistes, allà on hi ha el portal per allotjar tots els indesitjables, d'on els veïns i veïnes cada dia surten a comprar o a treballar.

ARXIVAT A:
Turisme
Anar al contingut