Idees per a Reis: Alguns dels llibres més destacats del 2019

Irene Solà, Eider Rodríguez o Eduardo Mendoza són alguns dels autors que no poden faltar a la carta a Ses Majestats

Marta Vives
TEMA:
Literatura
Els llibres sempre són una molt bona opció com a regal de Reis
Els llibres sempre són una molt bona opció com a regal de Reis

Un llibre sempre és un bon regal de Reis. El repte és encertar-la i sorprendre. "El matí de Catalunya Ràdio" us ajuda a triar amb una llista dels autors que han marcat aquest 2019 i que, a més, han passat pel programa.

"Canto jo i la muntanya balla", d'Irene Solà. Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Aquesta és una novel·la en què prenen la paraula dones, homes, fantasmes, núvols, bolets, gossos i cabirols. Tots habiten entre Camprodon i Prats de Molló, una zona d'alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per a la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, i guerres fratricides. Un lloc, potser, per començar de nou. Un lloc per a una certa redempció.

La seva autora és Irene Solà (Malla, 1990), llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex.

La seva primera novel·la, "Els dics", va guanyar el Premi Documenta 2017. Els seus textos i obres s'han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery i el Jerwood Arts Centre de Londres.

Un cor massa gran", d'Eider Rodríguez. Traducció de Pau Joan Hernández. Periscopi

Va ser una de les novetats més destacades de la tardor del 2019. Vint relats valents i viscerals, que són com petits-grans cops de puny que sacsegen i no et deixen indiferent. I tot plegat a través d'uns personatges que aparentment tenen vides quotidianes, però que s'han d'afrontar al passat, a la malaltia o al dolor.

Aneu fins a Hendaia i parleu amb la Ixabel, l'Arantza, la Izadi, l'Omar, l'Elena o el senyor Dubois. Escolteu els seus trossos de vida, perquè com diu un d'ells: "Hendaia no és un mal lloc per tornar a començar."

"Sis dies d'agost", de Jordi Lara. Edicions de 1984

El 6 d'agost de 2007, un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia 75 anys. Es deia Lluís Maria Xirinacs, era filòsof i pacifista, i tenia una llarga trajectòria en la lluita per les llibertats.

Quins motius van portar Xirinacs a fer-ho? Era un suïcidi o era una altra cosa? "Sis nits d'agost" és la història d'aquella mort volguda, singular i misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones.


Jordi Lara (Vic, 1968) és qui ens proposa aquest viatge. Lara és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana. A Edicions de 1984 ha publicat "Papallones i roelles", "Una màquina d'espavilar ocells de nit" i "Mística conilla", Premi Crítica Serra d'Or de Narració 2017.

"L'única història", de Julian Barnes, amb traducció d'Alexandre Gombau. Angle Editorial

Només un savi de les lletres com Julian Barnes pot escriure com ho fa una història d'amor tan contundent, intensa i personal com la que apareix a la seva darrera novel·la.

El llibre narra l'aprenentatge vital d'un noi de 19 anys que s'enamora d'una dona que en té 48, defugint les convencions socials i les diferències. Res serà fàcil perquè, com es pregunta Barnes: "Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc?". Amor etern a Barnes!

"Records del futur", de Siri Hustvedt. Traducció de Ferran Ràfols. Edicions 62

L'escriptora, assagista i poeta rememora aquelles primeres vegades de quan, quaranta anys enrere, va arribar a Nova York des de Minnesota per complir amb el que ella en diu la seva "missió literària".

Siri Hustvedt és una de les autores més prestigiades i admirades a nivell internacional per les seves històries, però també per la seva mirada transcendent en qüestions com el feminisme, el patriarcat, la subtil frontera entre la lucidesa i la bogeria, o la dependència d'homes i dones a impulsos primaris com el sexe, l'amor o la ràbia. Va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de Literatura d'enguany.

"El negociado del yin y el yang", d'Eduardo Mendoza. Seix Barral

Eduardo Mendoza continua amb la sèrie iniciada amb "El rey recibe", i recorre de forma extraordinàriament lúcida i amb sentit de l'humor alguns dels moments històrics, culturals i socials del segle XX a partir de la peripècia personal de Rufo Batalla.

L'escriptor va presentar el seu llibre a "El matí de Catalunya Ràdio" i ens va rebel·lar que hi havia alguns trets autobiogràfics.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) té una llarga trajectòria. Algunes de les seves obres més destacades són "La verdad sobre el caso Savolta" (1975), "El misterio de la cripta embrujada" (1979), "El laberinto de las aceitunas" (1982) o "La ciudad de los prodigios" (1986).

Mendoza ha rebut diversos guardons com el Premi Planeta, el Ciutat de Barcelona, el Cervantes, el Premi Liber o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

"El pes de la neu", de Christian Guay-Poliquin. Traducció d'Anna Casassas. Periscopi

El temps és recargolat. La neu esclafa la vida i dos homes que no es coneixen de res es veuen obligats a conviure i a cuidar-se per resistir. No hi ha electricitat. La gent ha desaparegut. La temperatura es diu amb graus negatius i les paraules criden a la gana. La claustrofòbia està tenyida de blanc.

Aquest és el punt de partida del llibre "El pes de la neu", amb el qual el quebequès Christian Guay-Poliquin ha guanyat més d'una desena de premis al Quebec.

Tenim la sort de poder-lo llegir en català, gràcies a l'Editorial Periscopi i amb una traducció d'Anna Casassas. En castellà l'ha publicat Seix Barral.

"La mort lenta", de Xavier Mas-Craviotto. L'Altra Editorial

"Hi ha gent que no s'hauria de morir mai. Gent que ens fa falta perquè fa que el món sigui més bonic". Aquesta frase recull l'essència de "La mort lenta", novel·la guanyadora del Premi Documenta 2018.

"L'Aram a dins hi té tot un món d'ombres, abismes i precipicis. La Lena fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina't el pare, que mai no hi és. Imagina't la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles."

Xavier Mas-Craviotto (Navàs, 1996) estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, actualment, té una beca de col·laboració amb el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.

La seva trajectòria literària va començar en quedar finalista, amb 17 anys, al Premi Literari Jordi Sierra i Fabra. Des d'aleshores ha guanyat diversos premis literaris de relats i poesia. Un nom per seguir-li la pista.

"Mr. Folch", d'Adrià Pujol. Empúries

"Les persones que han capgirat la humanitat solen fer-se a si mateixes del no-res". Aquest és el punt número 1 de l'argumentari del narrador que ens acompanya de principi a fi a l'última novel·la d'Adrià Pujol: Un creador totpoderós que fa i desfà sense contemplacions i amb un humor ben refinat.

El protagonista ens situa en una escala senyorial del passeig de Gràcia de la Barcelona de postguerra, amb un propietari llardós que parla en castellà en públic i que es dedica a perseguir dones amunt i avall de les escales.

A baix de tot, la portera Maria, víctima, vídua i mare de "Mr. Folch", l'autèntic protagonista de tot plegat. Un ésser diferent, que cau quan neix, que queda amb una banya per sempre i un ull mig guerxo. Bondat pura, disposat sempre a posar l'altra galta.

Prepareu-vos pel deliri i per passar-ho bé una estona, tal com advertia el mateix Adrià Pujol:

"Persecució", de Toni Sala. L'Altra Editorial

"Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més". Així comença una de les novel·les més inquietants de l'any.

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el Premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, "Entomologia" (1997). Amb "Pere Marín" (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de "Bones notície"s (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. "Petita crònica d'un professor a secundària" (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic.

ARXIVAT A:
Literatura

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut