La forta aposta de l'empresari multimilionari Elon Musk per comprar la xarxa social Twitter s'ha convertit en realitat, i en molt menys temps del que feia preveure la situació. 41.000 milions d'euros és una xifra tan passada de voltes que costa d'imaginar. Però parlem, aproximadament, de tot el pressupost de despesa de la Generalitat en un any, del primer mestre a l'últim metge. Cadascú és lliure de fer amb els seus diners el que li plagui, però Elon Musk sembla que ha caigut aquí en la temptació de les anomenades "vanity investments", és a dir, les inversions que no busquen un retorn econòmic sinó el confort de l'ego.  El problema serà si Musk es pren com a una joguina nova el que no deixa de ser la principal xarxa social de contingut periodístic. L'emprenedor, per exemple, s'autodefineix com a "un absolutista de la llibertat d'expressió", una fórmula cridanera però gens tranquil·litzadora. Vol dir això que hi haurà menys control a Twitter, que ja és un cau on hi abunda la desinformació i l'assetjament? Existeix la conversa pública sense una mínima ordenació? O serà encara més tot plegat la llei del més fort? A quant cotitza el trol anònim, en una àgora sense regles? Absolutismes? No, gràcies.