Història d'un èxit de l'autoorganització social
Història d'un èxit de l'autoorganització social
ANÀLISI

Història d'un èxit de l'autoorganització social

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat
Una persona encén espelmes per il·luminar casa seva
Tot i la llei del 2015, moltes llars continuaven quedant-se sense llum, gas o aigua

35.000 famílies respiren alleugerides des d'ahir. S'han tret una llosa del damunt. Una llosa, en el sentit metafòric... però no només: el deute amb Endesa ofega i l'ofec és físic. Són les 35.000 famílies que queden alliberades de les factures de la llum impagades que acumulaven des del 2015.

Endesa n'assumeix el 73%. En total, uns 28 milions d'euros. A canvi, rep més de 10 milions i mig de l'administració pública. L'acord té una segona pota que dona garanties a aquestes famílies per no acumular més deutes a partir d'ara en forma de Fons d'Atenció Solidària al 50% entre les administracions i Endesa.

És la primera vegada que es tanca un acord com aquest, d'aquesta envergadura. Un èxit de l'autoorganització social. L'Aliança contra la Pobresa Energètica ha fet una feina enorme i avui, amb raó, viu l'acord com una victòria. No una victòria definitiva, però sí determinant.

Un gran acord que ha trigat cinc anys a arribar. Fruit també de la col·laboració de l'administració pública, sensible en aquest cas a la pressió social, i capaç de fer seure l'empresa privada i convèncer-la que la quitança era la millor opció: perquè difícilment mai hauria arribat a cobrar els diners pendents (la factura s'enfilava a molts milions d'euros ja) i perquè signant aquest acord, demostra una sensibilitat social molt poc habitual per part de les grans empreses.

Societat, administració pública i empresa privada. Tres actors que no sempre empenyen en la mateixa direcció. Una fita important, a la qual ara només cal esperar que s'hi sumin altres energètiques: aigua i gas, per blindar de veritat unes condicions mínimes a milers de catalans.

Anar al contingut