Guanya la política frívola
Guanya la política frívola
Celebració a la seu del PP al carrer Génova (EFE / Mariscal)
ANÀLISI

Guanya la política frívola

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Huracà, terratrèmol, arrasada... tant és. Ayuso guanya. I amb ella, guanya una política frívola, poc rigorosa, que explota les formes i el fons de l'extrema dreta sense cap complex. Amb Ayuso no només guanyen les dretes. Guanya una altra manera de fer política: una política amb lluentons, a cop d'insult i bronca, una política de discurs d'un sol ús, on primen els personalismes.

El 4M ha demostrat que Madrid és Madrid, però no és Espanya. Espanya és una altra cosa, i després d'aquestes eleccions és una cosa encara més diferent de Madrid. Les tensions territorials aniran a més, segurament, després del 4M. Els encara dos grans partits espanyols han de triar. El PSOE té al davant una disjuntiva que el porta a triar entre una política que aprofundeixi en el model d'Espanya plural i diversa, que planti cara a les mentides i la simplificació de la nova dreta, o una política parapetada i a la defensiva, d'horitzó petit. Els de Pablo Casado han de triar si volen convertir el PP en "ayusolàndia" -un partit de "trending topic", que funciona a base d'estripades i espectacle, capaç de mimetitzar-se amb Vox fins al punt d'ocupar-li una part de l'espai-, o si es mantenen fidels a la tradició de partit conservador, seriós i autoreconegut com a previsible.

Mentre populars i socialistes s'ho pensen, la nova foto política de Madrid emet ones expansives d'abast estatal i català.

Fins fa dos dies, Pablo Iglesias era el vicepresident espanyol. Contrapès de Pedro Sánchez al govern més progressista de la història: el primer de coalició a l'estat espanyol. Avui Pablo Iglesias està fora de la política. Ha aconseguit que el seu partit continuï present a l'Assemblea madrilenya, però obre un procés de renovació interna que debilita una formació jove i amb poca implantació territorial.

La setmana vinent farà deu anys del 15M. Potser el moviment ciutadà més gran que hi ha hagut a l'Espanya en democràcia -tot i que hauríem de mesurar també l'impacte de l'1 d'Octubre. En tot cas, un moviment capaç, per primer cop, d'esquerdar el bipartidisme i de fer saltar les reivindicacions i el malestar de la gent del carrer a les institucions. El desè aniversari coincideix amb la sortida de Pablo Iglesias i amb el desconcert que els resultats del 4M aboquen a les esquerres. Ho apunta Manuel Jabois a El País: a l'esquerra li han aixecat una majoria als nassos amb un lema absurd ("llibertat") que no han sabut contrarestar ni desmuntar. La paradoxa és que aquest crit de "llibertat" d'Ayuso ha suposat l'atròfia de la marea morada que tenia els drets i les llibertats, precisament, com a bandera.

La política espanyola, per tant, es torna a convulsionar. Si Casado i Sánchez no ho aturen, tindrem polarització per anys. És a dir: inestabilitat, soroll, tamborinada i baixa volada.

Anar al contingut