El grup d'investigadors de l'IMIM que han liderat el nou estudi
El grup d'investigadors de l'IMIM que han liderat el nou estudi
ANÀLISI

Gran avenç en la investigació del càncer de pàncrees

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Tanquem la setmana amb una boníssima notícia, que no té a veure amb la pandèmia, ni amb la política, ni amb l'economia. Però que té a veure amb totes tres a la vegada. Un equip científics catalans, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques-CSIC-IDIBAPS, ha fet un gran avenç en la investigació del càncer de pàncrees.

Han descobert que amb una anàlisi de sang es podria aconseguir el diagnòstic precoç d'aquest tumor, que és la tercera causa de mort per càncer a l'estat espanyol. Un dels càncers més agressius i que més difícilment es pot operar. L'estudi l'ha publicat la revista eBioMedicine. És una fita cabdal en la investigació d'aquest tipus de càncer, que pot comportar un salt important en la detecció i el tractament de la malaltia.

No és una notícia sobre la pandèmia, però sí sobre la importància de la recerca científica. Com amb la covi-19, amb moltes altres malalties hi ha grups d'investigadors abocant-hi esforços per millorar diagnòstics i tractaments. És la prova que l'aposta per la recerca dona resultats que repercuteixen en la salut de tothom.

No és una notícia sobre política, però sense política més decidida que aposti per la recerca i la investigació, notícies com aquesta seran cada cop més escasses. I tampoc és una notícia sobre economia, però perquè se'n produeixin més, cal -com amb tot- que les polítiques es tradueixin en inversions, en finançament.

Catalunya té potencial científic. Barcelona i l'àrea metropolitana concentren instituts de recerca que són referents i que converteixen la zona en un pol d'atracció per a professionals internacionals. Però és atractiu que cal potenciar i prestigiar. Ara mateix, Catalunya destina al voltant d'un 1,4 % del PIB a recerca i desenvolupament, mentre que la mitjana europea se situa per sobre del 2% i hi ha països que s'hi aboquen amb ganes, com Suècia, amb una inversió de més del 3% del PIB.

Catalunya ha de ser atractiva, també, pel seu talent científic. Però per aconseguir-ho, caldria que la ciència fos considerada un element estructural del país: tant per part de les administracions, com de la ciutadania. El Parlament està tramitant la Llei de la Ciència. Un projecte que recull les reivindicacions del sector: investigadors, científics i doctorands, que porten anys demanant unes condicions de treball dignes per evitar que el talent vagi ensopegant de contracte temporal en contracte temporal, com a mileuristes, o se n'afarti i acabi marxant a treballar a l'estranger. També per atraure talent estranger. La llei es compromet a arribar a un finançament del 2,12% del PIB català en recerca en el termini de quatre anys i a aconseguir més inversions privades, a través d'un consell de mecenatge.

Si aconseguim convertir la ciència en un element central de país, amb una aposta decidida per part de l'administració pública, el suport de la privada i el reconeixement de la ciutadania, notícies com aquesta que avui us expliquem del diagnòstic precoç del càncer de pàncrees podran ser més habituals i revertiran, segur, en la riquesa del país.

Anar al contingut