Rueda Catalangate Suplement
ANÀLISI

Gir de guió de la carpeta Catalangate

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Han passat dos mesos i deu dies des de la publicació al The New Yorker d'un reportatge demolidor que explicava com s'havia espiat 65 polítics, advocats, activistes i periodistes catalans. L'article el signava Ronan Farrow i es titulava "Com les democràcies espien els seus ciutadans". Era el resultat de mesos d'investigació de Citizen Lab i suposava obrir la caixa dels trons, perquè entre els espiats hi havia tres presidents de la Generalitat, hi havia advocats en exercici, hi havia particulars... i tot apuntava que al darrere del pirateig hi havia els serveis d'intel·ligència espanyols. Pegasus entrava en escena, com un cavall fantasma que ningú sap qui cavalca.

70 dies després, l'estat espanyol només ha confirmat (a porta tancada, sota secret oficial) que 18 dels noms inicials -efectivament- van ser espiats. Ni s'ha obert una comissió d'investigació, ni s'ha aixecat el secret dels documents, ni s'han assumit responsabilitats polítiques (el relleu de Paz Esteban al capdavant del CNI va ser un simple canvi de fitxes), ni tampoc s'ha produït encara la trobada cara a cara entre presidents. Saludar-se sí, que s'han saludat, però de cara a cara, res.

Políticament, doncs, el Catalangate està en via morta. És la política del segle XXI, deixar morir d'inanició els temes.

Judicialment han hagut de passar dos mesos llargs perquè un tribunal accepti la primera querella sobre el tema. És la que va presentar Òmnium Cultural contra NSO, l'empresa israeliana propietària de Pegasus. La justícia investigarà si es van infectar els mòbils dels dirigents de l'entitat i qui ho va fer. Però no posarà la lupa sobre NSO ni sobre cap organisme estatal.

Amb el mateix Pegasus es va espiar els mòbils del president Pedro Sánchez, dels ministres Grande-Marlaska i Margarita Robles. Un gir de guió sorprenent de la carpeta Catalangate, que tampoc ha tingut resposta política. Sí, judicial. L'Audiència Nacional ha posat la directa (en aquest cas, sí que es va per feina) i ha citat el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, com a testimoni.

Però hi ha una tercera derivada encara: el forat de seguretat colossal, molt preocupant, que suposa el fet que un programa espia entrés als telèfons del president del govern espanyol i dels titulars d'Interior i de Defensa, s'endugués informació i ningú sàpiga ni on és aquesta informació, ni qui ha ordenat l'operació. Sota l'ombra de sospita de la capacitat del CNI per protegir fins i tot els més alts càrrecs de l'executiu, avui arrenca la cimera de l'OTAN a Madrid. Un repte per a la seguretat espanyola, que es vol lluir davant dels socis de l'Aliança Atlàntica, ara que Pegasus -sembla- ha tornat a l'estable.

Anar al contingut