Garantir un blindatge mínim de la llengua

Ahir saltaven totes les alarmes per l'esborrany de la nova llei audiovisual que el govern espanyol està a punt d'aprovar i que deixa a la intempèrie el català. Un text que no preveu cap percentatge obligatori per a la producció de sèries i pel·lícules en català. Avui sabem que a última hora es va decidir que la llei NO entrés ahir al Consell de Ministres i que l'executiu vol donar-se més temps per negociar amb la Generalitat. És una qüestió nuclear: l'oferta digital de continguts audiovisual és ara mateix la mare dels ous. Les plataformes mouen milions d'usuaris, milions de diners: són el nou motor del sector. Esborrar-ne el català és una agressió contra un dels usos socials més importants d'una llengua. Els partits independentistes, els mitjans de comunicació que tenim el català com a llengua habitual i prioritària, i -evidentment- el sector audiovisual hem saltat com salta l'aigua de les piscines de La Palma quan hi cau la lava. Si la nova llei audiovisual s'aprova tal com està redactada ara, el català tindrà la seva sentència de mort. Les productores catalanes hi han posat data: 10 anys. D'aquí 10 anys la producció en català serà pràcticament inexistent si ara no s'obliga Netflix, HBO o Movistar a tenir una quota del seu catàleg en aquesta llengua. Que la llei no s'hagi aprovat encara és una bona notícia. L'esclat de la polèmica -pel que sembla- ha servit per aturar-ho a temps. Però no n'hi ha prou. Cal abocar tots els esforços per garantir un blindatge mínim de la llengua a les pantalles amb més audiència. I seria bo que aquests esforços no vinguessin només del mateix lloc de sempre, i que forces de tan àmplia representació parlamentària com el PSC i els Comuns s'hi afegissin, també, sense fissures. La situació de debilitat de la llengua catalana davant del castellà està avalada de sobres per xifres, estudis i evidències del dia a dia de qualsevol persona que visqui i treballi a Catalunya. És urgent teixir un consens que la blindi políticament, al marge de la guerra partidista. Una guerra que no ho hauria de ser. La llengua és un tresor. Una llengua petita, com el català: petita en nombre de parlants, però enorme en riquesa i vigor, no és una amenaça, per molt que des d'alguns sectors es faci servir com a arma política. És un bé de tots. Un bé a protegir.