Les dades de la pandèmia a Catalunya són "més que pèssimes", segons el conseller Argimon, i entrem en una nova fase amb el tancament de bars i restaurants, discoteques i cultura a dos quarts d'una de la matinada. I amb els ajuntaments carregant amb la responsabilitat de restringir els accessos a platges i places entre aquella hora i les sis del matí. Un encàrrec de pes, potser fins i tot massa pes, per als alcaldes, en ple mes de juliol. La cosa no queda aquí, perquè a Palau es miren amb lupa també els serrells legals d'un possible toc de queda, tot i que la decisió de tancar-ho tot a dos quarts d'una ja recorda força el toc de queda. Amb la caiguda de l'estat d'alarma, aquests mecanismes cotilla de moviments i de llibertats havien quedat desats al calaix. I ara tornen a treure el nas.   El pitjor de tot és la sensació d'arenes movedisses, de sorramoll, en què es mouen els governs. Aquesta, tampoc l'havien vista a venir. El mateix conseller Argimon ho admet sense embuts: no s'esperava una explosió com la d'aquesta cinquena onada. Contrarietat, en els responsables de Salut. Tristesa, desesperació i preocupació, entre la ciutadania. A més de fatiga. I un altre cop la sensació que el virus ens pren la cartera... i la vida. I la dificultat per arribar a temps amb les mesures. Fa una setmana, la pandèmia ja s'enfilava en vertical. No és fins ahir que s'aprova el cop de timó en les restriccions i veurem si és demà o demà passat que entren en vigor. I mentrestant... el virus va campant. Els hospitals es van omplint, les energies de les bates blanques es van exhaurint i l'economia familiar i del país es va consumint. Però no hi ha més remei que serrar les dents, a dos quarts d'una a casa, a taula com a molt deu, mans, mascaretes, ventilació i distància. I cuidar-nos. Cuidem-nos molt.