Pedro Sánchez responent a les preguntes durant la sessió de control al Congrés (EFE/Juan Carlos Hidalgo)
ANÀLISI

Falten respostes de més nivell

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Ha passat un mes i una setmana des que el setmanari The New Yorker va publicar la llista de 65 persones espiades amb el programa Pegasus. L'article que ha posat en el punt de mira els serveis secrets espanyols es titulava "Com espien les democràcies els seus ciutadans". Va ser el detonant d'una tempesta política de manual: primer molt soroll, moltes exclamacions, amenaces, ultimàtums, desqualificacions i girs de guió, com el moment en què el mateix govern espanyol admetia en dilluns festiu un forat de seguretat sense precedents amb les comunicacions del president i de la ministra de Defensa. Al final, com tota tempesta política de manual, tot plegat ha anat minvant i ha quedat superat per altres notícies i polèmiques.

De la mateixa manera que responem missatges amb emoticones, sense haver de perdre més d'un segon a escriure paraula per paraula el que volem dir, passem d'una notícia a una altra sense temps per pair-les ni per entrar-hi a fons. Pegasus, el català a l'escola, els creuers de Barcelona, els Jocs d'Hivern… és una cadena que no s'atura.

Un mes i una setmana després, la indignació pel Catalangate es va esllanguint. Tot i la grossor del tema! És un cas d'espionatge massiu a polítics que representen l'opció més votada a Catalunya des de fa anys, a advocats en exercici i a particulars. Ningú n'ha donat explicacions, no s'han desclassificat documents, no ha dimitit ningú i no s'ha investigat. El recanvi al capdavant del CNI no compta. Allò del Defensor del Poble, tampoc.

Pedro Sánchez compareixerà al Congrés dels Diputats per parlar-ne. El seu govern ha passat de l'incomprensible "aquí no s'espia", a l'escandalós "què ha de fer un estat quan algú vulnera la Constitució?" i a la sorprenent confessió de les prop de tres gigues d'informació robades del mòbil del president.

Un escàndol colossal que mereix una resposta de més nivell, més seriosa per part del govern espanyol. El primer interessat a aclarir-ho hauria de ser, precisament, el govern espanyol: per esvair dubtes sobre qui va ordenar una operació d'aquesta envergadura, qui va decidir que l'estat s'havia de gastar tants diners en un programa espia, què se n'ha fet de la informació que es va robar, com es garanteix que no ha tornat a passar i que no està passant ara. La manca d'explicacions fa encara més fosques totes les ombres que envolten aquest escàndol, que són inadmissibles en un estat de dret.

Anar al contingut