Expliquem la Caputxeta perquè als nens els faci fàstic el llop

Les coses són com són, però les entenem segons com ens les expliquen. Passa aquests dies, quan sabem detalls terribles, lesions i fractures, de la noia violada a Igualada, a l'espera de tenir-ne algun dels que van atacar-la. Això, és evident, desplaça el relat cap a la víctima i alimenta la por de les dones. El punt de vista i el llenguatge modelen la història i en determinen les conseqüències. Per exemple, totes les notícies on es diu que un jove perd un ull en una manifestació. Sona a algú que perd unes ulleres en una festa. Un ull no són unes ulleres i una manifestació no és una festa. Invisibilitzar qui dispara la bala el redimeix i bloca la reflexió perquè no es repeteixi. De la mateixa manera, si posem el pes només en la víctima, l'assenyalem encara més. Ja ho deia Kurt Cobain, que va compondre una cançó sobre la violació amb Nirvana: "El problema amb els grups és que parlen de com s'ha de defensar una dona. Però haurien d'educar els homes a no tolerar, ni de prop, ni de lluny, comportaments així." Expliquem, doncs, la Caputxeta Vermella, però no perquè les nenes tinguin por de ser una Caputxeta més, sinó perquè també els nens li tinguin fàstic al llop.