La sala de plens del Parlament de Catalunya
La sala de plens del Parlament de Catalunya
ANÀLISI

Explicacions estèrils en el cas del Parlament

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

24 hores han estat suficients per girar com un mitjó la posició de la mesa del Parlament sobre les llicències per edat. O sigui, sobre el 1.700.000 euros de despesa anual que la Cambra ha anat desembutxacant per pagar a gent que ja no hi treballa. D'una reforma light per mantenir els mateixos privilegis desproporcionats durant menys temps (de cinc anys s'havia passat a tres), s'ha passat a pactar-ne l'eliminació. Bé, a pactar el compromís d'abordar la manera d'eliminar-los. I s'ha fet amb picabaralla entre partits, oh i tant.

L'impacte de la informació destapada pel diari Ara ha estat terrible. Tant pel contingut (les xifres són escandaloses, arriben fins als 10.000 euros al mes amb 14 pagues), com per les formes. Els periodistes que han perseguit la notícia durant mesos han topat constantment amb barreres dins la segona institució del país. La casa de tots, que no ho és tant en el moment que es fan servir distraccions, laberints i impediments per accedir a la informació.

La Núria Orriols ens explicava ahir com van haver d'insistir una vegada i una altra per tenir les dades que demanaven, com va costar que finalment els en facilitessin una part, com de difícil va ser desembrollar totes les categories en què estaven desglossades les xifres per obtenir les dades finals, i -sobretot- ens explicava totes les respostes que encara estan esperant rebre a peticions d'informació per part del Parlament. Si no és opacitat, s'hi assembla força. I és el Parlament qui l'està exercint.

L'impacte ha estat encara més profund per les explicacions tan estèrils que tots els partits han intentat donar fins ara. I perquè fa mal a les orelles el silenci de les disculpes. Cap partit s'ha excusat davant la ciutadania per aquest escàndol. El més semblant a unes disculpes és la voluntat d'autocrítica de la CUP, que també era a la mesa al desembre, quan es va aprovar mantenir el sou per no treballar.

La rectificació que es va fer ahir a cuita-corrents, enmig del xàfec, ho fa encara més evident. Si amb un matí n'hi ha hagut prou per pactar una reforma que elimini aquests privilegis abusius, vol dir que es podia haver resolt al desembre. O l'any passat, o l'altre, o l'altre… i així, fins a 14 anys enrere. Però en cap de les ocasions anteriors no hi havia tota la premsa al damunt, ni tota l'opinió pública indignada. Per això, fins al desembre no es va fer res. I al desembre, que encara no havia sortit res publicat, es va decidir tallar només les puntes: mantenir els privilegis, escurçant els terminis de cinc a tres anys.

Pagar a funcionaris per no treballar és poc exemplar, és abusiu i és injustificable. Amagar-ho és deliberat. I intentar justificar-ho amb el canvi de dècada o amb el "jo no en sabia res" és un cop baix per a la ja feble confiança de la ciutadania en els polítics i en la política. És menyscabar la imatge del Parlament. I és no entendre en quines coordenades es mou ara mateix la vida al carrer. És ser lluny, molt lluny de la realitat.

Anar al contingut