Exclosos del món, però no de la Covid
Exclosos del món, però no de la Covid
Exclosos del món, però no de la Covid. Per Laura Rosel
Prop de 900 persones dormen al carrer a Barcelona, actualment
ANÀLISI

Exclosos del món, però no de la Covid

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

A la llista de col·lectius a vacunar, les franges d'edat més joves s'han deixat per al final. Perquè la Covid els ha afectat menys, perquè se suposa que -en general- tenen un millor estat de salut i que per tant, podran afrontar més bé la malaltia si se'n contagien. Al costat dels més joves, també s'ha deixat per al final la gent que dorm al carrer, encara que no compleixin cap de les condicions dels joves. 

No hi ha dades actualitzades sobre la quantitat de persones sense llar arreu de Catalunya. L'última xifra és del 2017: 5.500 persones entre les que dormen al ras i les que fan ús dels equipaments municipals o d'entitats. Però és una xifra parcial, perquè només té en compte les persones ateses pels serveis públics d'alguns municipis. La fotografia és una mica més nítida a la ciutat de Barcelona, on cada any es fan recomptes. L'últim, de fa unes setmanes, va permetre localitzar prop de 900 persones dormint al carrer i 3.000 en albergs o altres equipaments. Unes dades que, segons estan avisant les entitats que hi treballen, han de créixer més els propers mesos, perquè la crisi econòmica, que amb la Covid s'ha agreujat, ha fet disparar el nombre de persones que es queden sense res. 

Viure al carrer vol dir viure fora del sistema. Exclosos del món, però no del virus. La Covid-19 és una amenaça també per a les persones que no tenen una casa on viure. Durant el confinament van quedar en una situació d'extrema vulnerabilitat. Tots ens tancàvem a casa. Ells, al carrer. En molts casos, perquè instal·lar-se en un alberg o en un pavelló suposava perdre tot el que tenen: un matalàs, que és casa seva, o un gos, que és la família.

El risc de malaltia es dispara, quan es viu sense sostre, sense aigua calenta i sense llum. Per descomptat, es dispara també quan les visites al metge desapareixen. Són persones que queden fora del circuit sanitari. L'esperança de vida per a la gent sense llar s'escurça. I amb la pandèmia, la situació ha arribat al límit. Si el confinament ja era complicat, encara ho eren més les normes que tots hem memoritzat i incorporat com una part més de la rutina diària: rentar-se les mans, mantenir distància física dels altres, fer servir mocadors d'un sol ús, mascareta, no compartir menjar ni plats i coberts...

Ara tots celebrem cada cop que es vacuna algú proper i alguns comptem els dies per tenir dia i hora perquè ens punxin. Al costat -en el cas d'"El matí de Catalunya Ràdio" literalment al costat, a la vorera del davant-, algú ha quedat un altre cop l'últim de la llista.

Anar al contingut