L'Espanyol s'arrisca al tancament del camp. I s'arrisca a baixar a Segona. Per tant, es podria donar la trista circumstància de perdre la categoria amb l'estadi buit i en silenci. Una manera amarga, molt amarga, d'acabar la temporada. Tan amarga com va ser la sensació de diumenge, atropellats per un Barça pletòric, i avergonyits per l'espectacle lamentable de la invasió del camp per part d'un grup de brètols. 

Unes imatges que obliguen a fer una reflexió a fons a l'Espanyol, primer, però també al conjunt de clubs, de la Lliga i de la societat. El mestre Ramon Besa, que sempre ens fa tenir una mira més àmplia i més plena, apuntava ahir a l'antena d'"El matí de Catalunya Ràdio", que tot plegat és una qüestió d'educació i de protocol, que s'ha de debatre i acordar de manera conjunta: entre els clubs i la Lliga.

Perquè el plantejament que hi ha ara mateix és compartimentat i dona peu a situacions deplorables, com la de diumenge. Estadis nous, estadis ultramoderns i perfectes per lluir-los a les portades, però estadis sense educació i sense ni una mica de civilització. 

Quan hi ha partits importants o partits d'alt risc, la policia s'ocupa de la seguretat als voltants dels estadis, mentre que el club s'encarrega de vetllar pel que passa de portes endins. I de portes endins el que hi ha són uns preus que converteixen en un luxe a l'abast només d'uns pocs les entrades dels partits.

A l'abast només d'uns pocs, que se les poden pagar... i a l'abast d'uns altres pocs que les aconsegueixen per altres vies. A les grades, doncs: gent normal, herois i salvatges. I sense una actuació decidida per part dels clubs i de la Lliga per posar-hi remei, els camps s'aniran buidant de gent normal i s'hi tornarà a imposar la cultura de la por, de la por a anar al camp amb les famílies. Cosa que al Barça, Laporta va saber detectar i afrontar, malgrat jugar-se-la i malgrat els peatges que cal pagar quan algú gosa tocar els salvatges, com ara viure amb seguretat personal.

La solució no passa pels jugadors, ni per manuals d'instruccions del que pot fer i no pot fer l'equip guanyador (que és ridícul). La solució passa per més seguretat i per actuar directament i a cara descoberta contra els radicals. Apartar-los per sempre dels camps.