Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

Esperem una nova crisi per a la tardor?

El professor Xavier Sala-i-Martín preveu que, per combatre la inflació, l'economia europea se n'acabarà ressentint, un presagi que podria ser especialment dolent per als estats del sud d'Europa

Actualitzat

Ens trobem en un període de transició: les vacances d'estiu i la recuperació del sector turístic. Les persones que van poder estalviar durant la pandèmia ara s'estan gastant els diners.

"Ara els que tenen diners se'ls volen gastar. Vivim en una mena de boom turístic. Tot això s'acabarà a finals d'estiu. La pregunta és què quedarà després?"

Els indicadors no són gaire positius. Aquesta mateixa setmana, l'euro va cotitzar al nivell més baix dels últims 20 anys respecte del dòlar. La inflació no baixarà fins d'aquí dos o tres mesos i hi ha molta incertesa. Hi influeix l'augment del preu dels carburants, una part del qual es deu "a la guerra que va començar Putin al mes de febrer", però també la possibilitat de nous confinaments que farien que l'economia es ressentís. 

Deute públic

Un element a banda és el nivell d'endeutament públic. Com que els governs tenen dèficit, els bancs centrals han estat imprimint diners per comprar deute públic. Tot plegat, factors que poden acabar derivant en una nova crisi econòmica.

"Si la guerra segueix, els preus de l'energia seguiran pujant. A moltes empreses se'ls apugen els costos de producció per l'encariment de l'electricitat. Si tanquen, augmentarà l'atur i això comportarà una reducció del consum."

A partir d'aquí sorgeix una cruïlla: combatre la inflació o evitar una crisi econòmica?

El manual no escrit que segueixen els bancs centrals és que per combatre l'alça dels preus s'han d'augmentar els tipus d'interès.

"En moments com ara, que l'economia està molt calenta, s'ha de refredar. Hi ha massa demanda per l'oferta que hi ha. Per tant s'ha de fer baixar l'economia creant una petita crisi econòmica."

És dir que les perspectives, tant mirant les dades com mirant les mesures que s'apliquen per combatre la inflació, són que s'apropa un període de dificultats econòmiques.

En aquest sentit, els països del sud d'Europa són els que poden patir més.

"El govern espanyol està molt més endeutat que el 2012. En cas de crisi, la prima de risc serà més elevada. Per això, és possible que es vegi obligat a reduir la despesa i augmentar els impostos per obligació d'Europa."

És a dir, tornar a les retallades de les quals tant vam parlar ara fa una dècada. Uns ajustos pressupostaris que, a banda d'Espanya, també haurien de fer Itàlia o Grècia.

"Quan les coses van bé, els governs haurien d'estalviar, és a dir, reduir deute per quan la situació és dolenta poder-se endeutar. Això és, sense anar gaire lluny, el que fan moltes famílies."

Una reducció del deute que els estats del sud d'Europa no han fet, tot i que, com en el cas d'Espanya, s'hi van comprometre quan van signar les condicions per al rescat del sistema financer.

"A partir del 2016, Espanya no va estalviar. Quan es van negociar els fons Next Generation, els Països Baixos hi estaven en contra perquè criticaven que els espanyols no van complir els acords a què s'havien compromès."

De moment, el Banc Central Europeu, a banda d'apujar els tipus d'interès, també ha posat sobre la taula la possibilitat de reajustar la seva cartera de deute. És a dir, en lloc de deixar de comprar deute de tots els estats, el que planteja és deixar de comprar deute, per exemple d'Alemanya, per compensar-ho comprant-ne més dels estats amb dificultats, com seria el cas d'Espanya. Una opció que ja ha rebut crítiques des del Bundesbank, el banc central alemany.

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut