Es pot separar l'obra de l'artista?

Podem admirar les cançons o les pel·lícules d'algú a qui censurem pels seus actes civils? Cadascú respondrà aquesta pregunta de manera profundament personal, perquè la relació que tenim amb l'art és una qüestió íntima. A partir d'aquí, que les respectives acadèmies reconeguin els mèrits estrictament artístics no hauria de sobtar. Seria molt perillós, a més a més, exigir que fessin de guardians de la moral, ja que no els correspon marcar l'escala de grisos que separa l'adoració de l'ostracisme. Algú com Marilyn Manson, a qui s'acusa de delictes sexuals, ho tindrà molt difícil per guanyar: segur que una part del jurat no podrà, o no voldrà, separar la seva música de l'impacte negatiu que ha tingut en el seu entorn. I estan en el seu dret a no fer-ho. Al cap i a la fi, si reclamem comerç just, productes no contaminants o gallines felices, també l'ètica acabarà condicionant el món de la cultura. Que la genialitat es basi en un caràcter extrem cada vegada serà menys acceptable, si això implica perjudicar els altres. El problema, esclar, és la volatilitat d'aquests judicis socials. N'hi ha de justos, però d'altres recorden als de torxa encesa i forca de fa cent cinquanta anys.