És obligat obrir l'aixeta amb consciència

No plou. Ni sobre mullat ni sobre sec. No plou i la falta de pluja està escurant els embassaments, i convertint els boscos en un polvorí i el consum d'aigua en un luxe. Hauria de ploure durant dies i dies per remuntar. I els models que fan servir els homes i les dones del temps per preveure com ha d'anar la cosa les pròximes setmanes no indiquen precisament que això hagi de passar. Ara mateix, des d'avui, el gruix de la població catalana està en situació d'excepcionalitat per la sequera. Això vol dir que ja des d'avui s'apliquen restriccions importants en l'agricultura i en la indústria. També queda prohibit el reg de les zones verdes tant si són públiques com privades, a menys que es faci servir aigua reciclada. A casa de moment tot continua igual. Segueix rajant l'aixeta, quan l'obrim, però aquest gest (el d'obrir l'aixeta) ha d'anar forçosament acompanyat d'un punt de consciència. Cada cop que obrim l'aigua, estem consumint un bé escàs, un bé que s'acaba. Finit. Falta aigua. Ens ho hem de gravar a foc. Cada gota compta. La imatge del pantà de Sau raquític no és una estampa de postal (per molt que hi hagi qui s'hi acosti per apilar pedres o fins i tot per a endur-se-les, com si fossin un souvenir). És una estampa d'alarma. No és el primer cop que Catalunya es troba en una situació així. L'últim episodi greu de sequera va ser el 2008. Una falta de pluja rigorosa que va obligar el govern d'aleshores a pensar a curt i -sobretot- a llarg termini. Fruit d'aquella crisi són les dues plantes dessalinitzadores i el sistema de reutilització d'aigua que avui permet que el 20% de la que es consumeix a l'àrea metropolitana de Barcelona sigui regenerada. Ara caldrà decidir quins són els deures que hem de fer avui pensant en el llarg termini, perquè quan la pluja torni a no saber ploure (com li passa sempre) el país tingui recursos per seguir mantenint l'activitat al camp, a la indústria i a les cases. Fruit també de la sequera de fa 15 anys és la consciència col·lectiva que situa el consum d'aigua per habitant en una mitjana de 117 litres per persona i dia a Catalunya. Ho estem fent bé. I ara que la situació és greu, cal seguir fent-ho bé. Fins i tot cal fer-ho millor. Perquè "excepcionalitat" és sinònim d'irregularitat, anormalitat, singularitat. I és així com estan les reserves d'aigua a Catalunya. Obligatori pensar-hi cada cop que obrim l'aixeta.