Ens senten, però ens escolten?

"Ens senten, però no ens escolten", va dir la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua. Només així pot explicar-se que el PP dediqués un terç del seu temps en el debat del Congrés a explicar-nos per què oposar-se a ETA i a Sánchez és gairebé el mateix o es justifica pels mateixos motius. "Ens senten, però no ens escolten", perquè ni s'adonen que ETA va abandonar la violència fa més de 10 anys i, com diu Aizpurua literalment, "els bascos i les basques han avançat moltíssim" en convivència. Senten, però no escolten la història ni les seves víctimes quan es tracta de reconèixer els més de 100.000 cossos en cunetes de la Guerra Civil i els milers de represaliats durant la dictadura. Senten, però no escolten una societat que exigeix alguna cosa més que oportunisme davant la inflació. Ni tan sols sabem què opinen sobre els impostos a les elèctriques o la banca. De vegades em pregunto: a qui senten i escolten? A aquests poderosos de reservat de restaurant? Als ressons del passat? Hi ha cares que canvien, però amenaces que romanen.