Emergència per la pobresa energètica

Us saludem avui des de la Presó Mas d'Enric, al Catllar, al Tarragonès. La presó més nova de Catalunya, té tot just sis anys, des d'on avui farem el programa i, en especial, des d'on analitzarem l'actualitat. La tertúlia, que habitualment fan periodistes i ex-polítics, avui la faran quatre interns de Mas d'Enric. Una experiència que vam començar ara fa un mes a Wad-Ras, a Barcelona, i que creiem que dona tot el sentit a la funció de servei públic que té Catalunya Ràdio, com a ràdio nacional del país. Com també ho fa la sèrie de reportatges que estrenem avui, sobre la pobresa energètica. Els titulars i els informes deshumanitzen els protagonistes d'algunes històries. Passa amb la pobresa energètica, que és malauradament tema d'actualitat cada hivern. Avui mateix, arran del titular d'un nou pic del preu de l'electricitat, nou rècord: s'enfila fins als 274 euros el megawatt hora. Una notícia que es tradueix en gelor per a les milers de famílies que no poden escalfar casa seva. Hem volgut anar a buscar les veus, les cares i les veritats d'alguns d'aquests casos. Saber què significa formar part de la bossa de pobresa energètica del país. Persones de diferents edats i de diferents procedències, que han arribat per camins ben diversos a la situació límit de no poder pagar la llum. Tenen noms i cognoms, i històries, i moltes coses a dir. El Juan, la Cristina o la Pilar. Els coneixereu aquesta setmana, estan passant aquests dies de pic de fred, amb temperatures que a l'àrea metropolitana han baixat fins als 7 graus aquesta nit i que de dia no pugen dels 13, sense calefacció i calculant quants minuts al dia poden encendre l'estufa elèctrica o el fogó de butà per escalfar algun plat. Van amb la calculadora a la mà, per mesurar cada cèntim d'euro que ingressen i, sobretot, que gasten. Puja el pa, puja la llum i puja la pensió. Però l'escala és tan desproporcionada: 30 euros la llum, uns pocs euros la pensió. Misèria i companyia. La realitat és que hi ha gent que ha de triar entre menjar o escalfar-se. Per llei, als últims 5 anys s'han evitat 200.000 talls de llum, aigua, i gas, i s'ha protegit unes 100.000 llars. Són mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La llei impedeix que les companyies tallin els subministraments a les famílies vulnerables. I entitats com l'Aliança contra la Pobresa Energètica estan sostenint milers de famílies arreu del país perquè accedeixin a mesures de protecció, com el bo social o la condonació del deute amb Endesa que s'ha pactat en alguns casos. Però no n'hi ha prou. De cap de les maneres n'hi ha prou, perquè a aquesta hora hi ha milers de famílies amb els llums tancats per no gastar i tapats amb mantes i doble mitjó per no passar fred. És tan essencial com tenir un sostre. Una casa, menjar i no passar fred. És el mínim!