Els valors d'Iniesta (i Xavi)

Avui tenim Andrés Iniesta al programa. Ens fa molta il·lusió saludar-lo i parlar amb ell, des de l'altra punta del món. Ara que el Barça viu un temps de vaques magres, l'enyorança de l'època d'Iniesta, Xavi, Messi, Piqué, Busquets i Guardiola, amb aquell futbol que enamorava, encara és més forta. Messi a banda, el de Fuentealbilla és l'únic jugador d'aquella generació que va aconseguir una fita inèdita: l'admiració i el respecte del món del futbol. Aplaudit a totes les graderies. Fins i tot el madridisme l'apreciava. Zinedine Zidane va arribar a dir que n'era admirador, perquè Iniesta -deia- "és del futbol". I ho deia en una època en què el Barça feia la vida impossible al Madrid, amb autèntics recitals a cada jornada. També fora del camp, Iniesta agrada. Avui li coneixerem una faceta humana que el fa encara més gran. És ambaixador de l'Hospital Vall d'Hebron. Altres col·leccionen cotxes de luxe i portades a les revistes de moda, i Iniesta aprofita la fama per fer costat a la investigació mèdica de l'hospital més gran de Catalunya. Per Guardiola, Iniesta era un referent per als jugadors de la Masia. Perquè ell mateix n'havia sortit i perquè s'ha mantingut fidel durant tota la seva carrera a aquells valors del futbol base de l'ADN blaugrana. A la conversa que hem tingut amb ell hi surt el millor d'Iniesta. Tal com raja. Proper, humil, generós. Però també sòlid i coherent. Les mateixes aptituds que li van permetre arribar a lluir el braçal de capità del primer equip del Barça, ara vestint la samarreta del Vissel Kobe japonès, però mantenint un lligam fort amb el barcelonisme. Iniesta posa en valor la personalitat conciliadora de Xavi per redreçar la situació dels blaugranes i fins i tot, per lluitar per la Lliga. Només l'arribada de Xavi ja ha servit per recuperar un xic la il·lusió, ha ajudat a connectar en certa manera amb aquell Barça de Guardiola. Té una feinada de por per davant, però el punt de partida és bo, com tot el que es fa des de la il·lusió. Iniesta li reconeix aquests valors, perquè ell mateix n'és portador. I això serveix per al futbol i per a la vida, en general. Creure en un mateix, saber qui ets, il·lusionar-se i contagiar-ne els altres.