"Els últims tres dies" ("Porodica")

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

Explica els dies previs a la detenció de Slobodan Milosević i com es va atrinxerar a casa seva, convertida en una mena de búnquer, per evitar ser jutjat per crims contra la humanitat. A l'exterior, l'exèrcit, la policia, els seus seguidors i els mitjans de comunicació. A l'interior, ell i la seva família negociant amb el govern serbi. Aquest és l'escenari.

És un minut a minut molt tens perquè tota l'acció de la sèrie passa en tres dies, en què veiem com va pujant la pressió a l'interior de la casa, i al mateix temps a l'exterior seguim els moviments d'un govern serbi que es vol desfer de Milošević a causa de la pressió internacional però sense que ningú vulgui realment fer el pas. La sèrie retrata de forma molt afilada el laberint burocràtic i polític de la situació, que pot passar de l'absurd a la violència en qüestió de segons.

És una producció sèrbia que té la voluntat de ser un exorcisme col·lectiu, de tornar a un passat recent i passar-hi comptes. Mira de fit a fit els crims de Milosević​ però sobretot al suport que va tenir per part de la societat, inclosos els mitjans de comunicació. La sèrie fa servir material d'arxiu que complementa molt bé la feina dels actors per crear la sensació que estem veient una recreació molt fidedigna del que va passar.

 

"The Responder"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Movistar+ (estrena dilluns 31 de gener)

Té com a protagonista Martin Freeman ("Sherlock", "Fargo"), que fa un gran paper interpretant un agent de policia que patrulla durant cinc nits seguides. És una sèrie policial bruta i crua en la línia que va iniciar en el seu moment "Luther" i que han seguit d'altres com ara "Good cop"; "Happy valley" o, més recentment, "Line of duty".

Està escrita per un exagent de policia i el protagonista no pot més amb la seva feina. Ha deixat de trobar-hi el sentit i descriu les nits de patrulla com un no parar de vòmits, escopinades i bassals de sang.

Ha demanat ajuda i ha fet teràpia amb la psicòloga del departament, però l'obliguen a tornar a treballar igualment. Està perdent el cap. I durant les cinc nits som testimonis de com intenta separar el que viu a la feina de la vida amb la dona i la filla, però no se'n surt.

Al mateix temps s'ha endeutat amb un traficant i ha compromès la seva integritat. Una trama que dona encara més tensió a una història que se t'emporta i que compta amb un Martin Freeman magnífic que es treu de la màniga un accent de Liverpool impressionant. Segons ha dit, es va passar un any i mig practicant-lo per al paper.

 

"The Gilded Age"

Semàfor Groc

A quina plataforma? HBO Max

És un "Downton Abbey" per a  americans, que han estat fascinats durant molt de temps per aquesta sèrie. Ara el creador, Julian Fellowes, els ha fet un "Downton Abbey" a mida ambientat a la Nova York de finals del s. XIX, en un període conegut com "l'edat daurada" ("The Gilded Age"), de gran expansió econòmica.

El període és perfecte per a la mena d'història que li agrada fer a Julian Fellowes, perquè va ser un temps en què es van fer grans fortunes i també se'n van perdre moltes. La història agafa aquest tema des d'una perspectiva de classe social i enfronta una família que ha estat durant diverses generacions de classe alta i molt important a la ciutat, i una família que s'ha enriquit ràpidament.

Els primers odien els segons i els segons volen formar part del món dels primers. Christine Baranski i Carrie Coon interpreten les dues protagonistes. Una encaixa a la perfecció en el paper, l'altra no hi està tan còmoda.

La sèrie fa servir tots els recursos de Downton Abbey: els mateixos plans de passadissos amb criats amunt i avall, el mateix estil de banda sonora i els mateixos embolics amorosos i conflictes de classe.

És artificial en les formes però entretinguda. Sap molt bé el públic que busca i, si és el que us ve de gust, quedareu satisfets.

 

"Ozark"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Netflix (4 temporades)

S'ha estrenat la primera part de l'última temporada. És una mica frustrant aquesta divisió en dues parts perquè la temporada està clarament estructurada pensant en el tram final. La sèrie també s'ha mogut amb un ritme més lent del que és habitual. De tota manera, és un goig veure treballar uns guionistes que saben molt bé com donar la volta als personatges i a les seves aliances.

És una sèrie que ha passat de ser un "Breaking bad" de segona a ser una de les sèries més interessants, i sobretot amb un repartiment més sòlid, de Netflix. No només per Jason Bateman i Laura Linney, també per Julia Garner, que està fent una feina increïble amb un personatge que en principi era secundari, com la Ruth.

 

"As We See It" 

Semàfor Verd

A quina plataforma? Amazon Prime

Té una característica molt especial: els actors protagonistes es troben tots dins de l'espectre autista. En el títol, que podríem traduïr per "Tal com nosaltres ho veiem", està resumida la intenció d'aquesta sèrie: vol que l'espectador vegi el món tal com el veuen els seus personatges.

L'objectiu és posar-nos en la seva pell perquè entenguem com viuen diferents situacions en què moltes vegades la gent s'enfada amb ells. En comptes d'això, la sèrie proposa comprendre, i des de dins, a través de tres personatges diferents.

La sèrie està creada per Jason Katims, que a "Parenthood" ja va crear una trama molt important amb un secundari autista. És un guionista clarament implicat en aquest tema que intenta donar veu al col·lectiu de les persones dins l'espectre, començant pels actors, que poden abocar en els personatges la seva experiència.

És una sèrie pedagògica i alhora un drama tendre que fa patir força però també té moments còmics que equilibren el conjunt.

 

"The Afterparty"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Apple TV+ (els divendres)

Està ambientada en una trobada d'antics alumnes d'institut, on hi ha un assassinat. Els sospitosos són tots els assistents a la trobada d'exalumnes. Hi ha una detectiu força singular que els entrevista un per un. Cadascú explica la seva visió dels fets, que es mostra a través d'un gènere cinematogràfic diferent, en funció de la personalitat de qui explica la història. Comèdia romàntica, pel·li d'autor, etc.

Al mateix temps, amb cada nou punt de vista sabem coses noves i també es posen en dubte punts de vista anteriors. Seria com un "The affair" d'exalumnes. Amb un esperit molt més divertit i que busca entretenir. El resultat és força original i, a més, el misteri enganxa.