Els pets de monja, un dolç internacional

Tots deveu pensar que això dels pets de monja és molt nostre, molt català; doncs resulta que no! Pel que sé, en fan a Anglaterra, al Canadà francès, a França i Mèxic. Tothom fa pets de monja. Però a cada lloc fan servir aquest nom per parlar de coses diferents. Els pets de monja catalans Ingredients: 5 ous 300 g de sucre 200 g de farina Pell de llimona ratllada Agafeu els ous i separeu-ne els rovells de les clares. Bateu els cinc rovells amb 150 grams de sucre per una banda, i les cinc clares amb 150 grams de sucre més, per l'altra. Barregeu-ho amb molt de compte i afegiu-hi en forma de pluja suau la farina i la pell d'una llimona ratllada. Poseu-ho en una màniga pastissera i escudelleu-ne botonets en una placa coberta de paper sulfuritzat. Coeu els pets de monja a 180 graus uns minuts fins que siguin inflats i daurats. L'origen dels pets de monja catalans Diuen els erudits que els va inventar un pastisser italià cap el segle XIX a Barcelona, i que originalment no es deien pets de monja sinó "petto di monacca", que vol dir pit de monja, en al·lusió a la seva forma de pit amb un mugronet enfilat al centre. No sabem si el pit va evolucionar cap al pet per un tema de puritanisme o per deformació fonètica del petto cap al pet, però sí que sabem que són una galeta cruixent feta a base de farina i clares muntades. Els pets de "soeur" canadencs Es fan amb restes de pasta de full o pasta brisa, d'aquella que s'utilitza per fer bases i cobrir altres pastissos. Aquests retalls s'estiren amb un corró per fer-ne una planxa, es pinten amb mantega fosa i sucre morè, i s'espolsen amb canyella. S'enrotllen sobre si mateixos fent una espiral i es tallen a rodanxes. Aquests cercles es col·loquen en una placa per anar al forn ben greixada. I abans de coure'ls a 180 graus una mitja horeta, fins que siguin dauradets, es poden remullar amb llet perquè quedin melosos o bé pintar-los amb xarop d'auró o amb xarop de sucre perquè quedin més cruixents. Si escolliu fer-los amb llet llavors n'heu de dir melics de soldat! Pets de soeur del Canadà (Wikipedia) Els pets de "soeur" francesos i anglesos Ingredients: 80 g de mantega un pessic de sal 125 g de farina 4 ous S'assemblen molt entre ells, però no tenen res a veure amb els quebequesos! A tots dos països els fan amb pâte à choux a la manera dels bunyols fregits. Són el que nosaltres anomenaríem bunyols de vent i que mengem per Quaresma i per Tots Sants. Pets de nonne francesos (Wikipedia) Els farem posant a bullir en una olla un quart de litre d'aigua amb la mantega i un pessic de sal. Quan bulli hi abocarem la farina, i remenarem bé aquesta massa amb un cullerot de fusta dins la cassola fins que quedi feta una bola i ben desenganxada del cul. Seguidament ho passarem a un bol, on hi anirem afegint els ous d'un en un, remenant-ho bé amb la cullera o una espàtula fins que es vagin incorporant i la massa quedi ben llisa. Quan tinguem la massa, en farem boletes i les fregirem en oli abundant ben calent. Veureu com s'inflen! Les escorrerem, les espolsarem amb sucre i les servirem. Digueu-ne pets de monja francesos o bunyols de vent. Diu la llegenda que a França van anomenar-los pets de monja perquè aquesta recepta va néixer quan una monja que aguantava una màniga pastissera plena d'aquesta massa va fer un pet, i se li va escapar un dit de pasta a l'oli bullent! Els pets de monja mexicans Hi posen xocolata, semblen bombons. Son una adaptació lliure dels pets de monja que van dur els catalans i els espanyols a Centreamèrica juntament amb la verola i el xarampió, i que a Querétaro van arrelar i es van fer tradicionals, coberts de xocolata, això sí, que és el seu ingredient de proximitat per excel·lència! Pedos de Monja, dolços típics de Querétaro (Mèxic)(Foto: El Palacio del Chocolate-Oficial)

Els pets de monja, un dolç internacional

Van arribar a Catalunya gràcies a un pastisser italià al segle XIX, però també se'n fan arreu del món i amb receptes ben diferents