Juntes, diverses i rebels. Per Laura Rosel
L'última manifestació del 8M (ACN/Mique Codolar)
El matí de Catalunya Ràdio

Els meus Me Too

Actualitzat

La primera vegada jo era una preadolescent. Recorria el carrer que separava casa dels avis de la dels pares quan, de sobte, vaig sentir que per darrere algú em posava la mà entre les cames, a fregar de les calces. Va ser uns segons, va marxar corrent. Entenc la paràlisi de les agredides perquè pràcticament no recordo res més, només arribar a l'obrador on treballaven el pare i l'avi i com van sortir ràpid a veure si trobaven aquell animal. I entenc el col·lapse emocional perquè, quan no van trobar ningú sospitós, jo vaig arribar a pensar si m'ho havia imaginat. 

La segona va ser en un diari, contracte d'estiu, jo una noia de 20 anys i un cap de secció que va decidir fer hores extres i buscar-me quan jo feia guàrdia de cap de setmana per passejar-se per una redacció semideserta i poc il·luminada. Aquell poc respecte pel meu espai vital, aquells fregaments tan ben calculats perquè mai pogués dir que m'havia fotut mà.  

La tercera, quan al partit d'esquerres on militava tots érem tan progres i tan guais que aquell imbècil es va pensar que em podia anar tocant per sobre del sac de dormir, així, pim, pam, sense preguntar, senzillament perquè estava adormida i era presa fàcil. A dins del sac no hi va arribar perquè soc de son lleuger, em vaig despertar i el vaig engegar a la merda. 

La quarta, en una Venècia col·lapsada pel festival de cinema, un sol llit de matrimoni lliure als hotels de la ciutat, almenys als del preu que estava disposat a pagar la meva empresa. Ara semblava que era el company qui tenia el son lleuger i bellugadís perquè li havia d'apartar la mà de sobre meu tota la nit. "Ai, perdona, estic dormint, no me n'adono..."

La cinquena, en un ambient molt d'estrella Michelin, quan el sommelier va pensar que podia seguir bevent vi i més coses a la meva habitació. No era una proposta, no era un pacte, jo vaig dir que no i em va anar pels pèls poder tancar-li la porta als morros. Quin pànic tota la nit pensant si podia entrar per la terrassa...

La sisena, durant un rodatge. El càmera en qüestió va confondre la distensió de final de jornada laboral amb rollet, i el meu cansament i ganes d'anar a l'hotel a dormir amb proposta. Quan em va voler barrar el pas, la meva baixa estatura i l'atzar d'un ascensor que va arribar a temps em van fer pujar disparada i tancar-me a l'habitació. 

Sis vegades de veure les orelles al llop, cap de nit ni en llocs solitaris, en espais i situacions que jo interpretava com a segurs. Excepte el primer cop, sempre amb persones conegudes. El 80% de les agressions i abusos sexuals passen així, amb persones pròximes, de dia, a casa, a la feina. I malgrat l'estadística, aquestes sis experiències m'han gravat a l'ADN la por d'anar sola per segons quins llocs, la tensió, fins i tot a la muntanya, quan camino sola per llocs allunyats i em trobo un grup de tios.

ARXIVAT A:
Feminisme8M
Anar al contingut