Els joves prenen la paraula

Sis nits de protestes. I de tot el que s'ha escrit i estripat aquests dies sobre el que ha passat als carrers em quedo amb dues reflexions. La primera, des de l'antropologia. La segona, des de la saviesa. La primera lectura ve d'un fil a Twitter de l'antropòleg Jose Mansilla sobre la relació entre les manifestacions i els rituals. La gent que surt a protestar al carrer ho fa sota una consciència comuna, per tant, el conflicte fa de pega: és una mena de cola que cohesiona la població. El conflicte social no només no trenca relacions socials, sinó que en crea, perquè genera identitats i reforça grups. Només cal sortir al carrer qualsevol d'aquestes nits i parlar amb la gent que s'hi manifesta, com vam fer a "El matí de Catalunya Ràdio" la setmana passada o "El suplement", aquest dissabte. Els joves prenen la paraula, passen a l'acció. Rebutgen els mediadors tradicionals: els partits i els mitjans de comunicació, i se senten legitimats per exercir una mena de democràcia directa i radical. Tot això ho explica Mansilla a Twitter i conclou advertint que aquests sis dies de protestes no són només una impugnació a la presó de Pablo Hasel, sinó a l'ordre social, polític i econòmic establert. Sis dies de manifestacions. Sis dies de rituals. Aquesta és la primera reflexió. La segona, la del savi, ens diu que "vivim en societats estructuralment hostils i amb violències múltiples: les visibles, les subtils i les amagades". Són paraules eternes d'Arcadi Oliveres. Imprescindibles per posar llum a aquest moment de manifestacions, de rituals i d'impugnació de les violències.