Els indults, una jugada de risc per a Pedro Sánchez
Els indults, una jugada de risc per a Pedro Sánchez
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la sessió de control al Congrés, el 26 de maig de 2021
ANÀLISI

Els indults, una jugada de risc per a Pedro Sánchez

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

"Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia". Aquesta és la frase que va triar el president del govern espanyol per preparar el terreny dels indults dels condemnats pel procés davant del Congrés dels Diputats i davant d'una oposició -una vegada més- ancorada en l'escenari de fa tres anys i mig.

Pedro Sánchez es parapeta darrera de valors com la concòrdia i el retrobament per afrontar la batalla dels indults. Perquè serà una batalla. N'hi ha molts que porten temps fent proves d'artilleria, preparant el moment de saltar al camp, i ara ja fan sonar el tambors de guerra. 

Si acceptem "càstig" com a sinònim pedagògic de "condemna", i obviem el fet que les sentències el que se suposa que busquen és fer justícia i no flagel·lar, podem entendre la frase del president del govern espanyol com un esforç per explicar a la ciutadania que ha arribat l'hora de tancar una etapa i de donar per pagat l'octubre del 2017.
 

Els indults són una jugada de risc per a Pedro Sánchez. En aquesta Espanya polaritzada, escassegen els líders amb talla política i altura de mires. Pedro Sánchez sap el que li caurà al damunt si concedeix els indults. I sap que no pot no concedir-los. 

Set polítics elegits a les urnes i dos líders socials ja han passat tres anys i set mesos a la presó. Els partits dels set polítics portaven anys guanyant les eleccions quan els van tancar i les continuen guanyant ara. Les entitats dels dos líders socials son les més actives al carrer i culturalment, amb milers d'associats.

Com recorden alguns experts i fins i tot el mateix Suprem a la sentència dels cent anys, n'hi va haver prou amb un article de la Constitució per desactivar l'impuls de l'1 d'Octubre, l'acte de desobediència popular més gran de l'Europa moderna, vinculat a una ideologia política majoritària. La presó no ha resolt res.  

Tenir altura de mires vol dir calibrar la tensió de cada moment. I ser conscients que el 2021 queda molt lluny del 2017. Avui l'escriptor Isaac Rosa, en un article a ElDiario.es que s'adreça a tothom que prefereixi escoltar abans que brandar banderes, repassa tot el que ha canviat des de la tardor del 2017: hi havia Mariano Rajoy a la Moncloa, no dúiem mascareta i el rei emèrit encara rebia homenatges en territori espanyol. Repassar totes les coses que hem fet qualsevol de nosaltres els últims tres anys i mig fa vertigen. Imaginar tot el que no han pogut fer els nou presos, fa vertigen, fa angúnia i fa vergonya. 

Si tirem la mirada endavant, i la política hauria de procurar fer-ho sempre, l'horitzó immediat passa per la distensió. I el camí del desbloqueig comença pels indults

Anar al contingut