Els esquiadors afganesos que van fer història

Enmig de tot el que està passant a l'Afganistan, jo penso en uns bastons d'esquí. Busqueu el cartell del documental "Where the light shines" ("On brilla la llum"). És brutal! Un nen mal vestit, amb uns esquís precaris i unes branques d'arbre per bastons. Però la brillantor de la mirada no té preu. Tot va començar el 2018, quan Sajjad Hussaini i Alisah Farhang van anar als Jocs de Corea, el primer cop que l'Afganistan tenia equip olímpic d'esquí. El seu únic entrenament eren les quatre hores que havien de caminar per poder esquiar uns minuts per les muntanyes de Bamian. Sí, les mateixes on els talibans van destruir els budes gegants, un atemptat que va fer esgarrifar els qui no havien obert la boca amb el que passava amb les dones de carn i ossos. A les Olimpíades no es van menjar ni un lluç, però van tornar amb la idea de fer una escola d'esquí per a la canalla de la zona. A més d'esport i diversió, en Sajjad i l'Alisah volien donar al món una imatge d'esperança per a una zona i unes generacions que no havien vist altra cosa que guerra. Fa unes setmanes, la Zahara Nazari demanava desesperada que les traguessin de Kabul. "Els talibans ens mataran perquè hem fet coses que diuen que les dones no podem fer." La seva germana era la primera esquiadora afganesa.