El matí de Catalunya Ràdio

Els efectes col·laterals de la sentència del judici del procés

Els experts alerten de l'impacte de la decisió del Suprem en la reinterpretació de drets fonamentals, o en el condicionament de les causes pendents al TSJC i el jutjat numero 13 sobre l'1-O
Carla Pedret
TEMA:
Judici procés
Manuel Marchena en una imatge d'arxiu en un acte al Tribunal Suprem (Foto: EFE)

Manuel Marchena en una imatge d'arxiu en un acte al Tribunal Suprem (Foto: EFE)

El Tribunal Suprem ha dictat sentència contra els responsables de l'1 d'octubre i considera provat que hi va haver sedició i malversació. Les penes per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van dels 13 als 9 anys de presó. Però l'impacte de la sentència no acaba aquí. Dos experts en dret penal i dos dels advocats de la defensa dels polítics independentistes empresonats asseguren a "El matí de Catalunya Ràdio" que el text podria reescriure la interpretació legal de drets fonamentals com el de manifestació. També podria condicionar el desenllaç de la causa del jutjat número 13 de Barcelona i la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la resta de membres de la mesa del Parlament.  

L'ombra del Suprem a la resta de causes sobre l'1 d'octubre

El Tribunal Suprem és l'últim intèrpret de la legalitat ordinària i això fa que les seves decisions influenciïn la resta de jutges que hi ha per sota.

Això pot afectar les causes relacionades amb l'1-O que encara hi ha pendents al TSJC i al jutjat número 13 de Barcelona, que investiga diverses persones per malversació, entre les quals els directors de Catalunya Ràdio i TV3.

La sentència del Suprem condemna els consellers per malversació i això converteix els acusats del jutjat número 13 en cooperadors necessaris dels autors del delicte.

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, denuncia que aquesta situació és una irregularitat perquè totes les persones implicades en un mateix delicte s'han de jutjat en un mateix procediment.

"Les presses no són bones conselleres. El Suprem ha tingut molta pressa per judicar els líders independentistes. Les persones que eren cooperadors necessaris els feien nosa i haurien allargat el procediment."

Violència, sedició i desobediència

Entre els experts, la sentència ha creat debat per la definició del concepte de violència i la diferència entre sedició i desobediència.

El text defineix sedició com una "desobediència tumultuària, col·lectiva i acompanyada de resistència o força". Però el delicte de desordres públics també implica violència i alteració de l'ordre públic.

En el moment en què la concentració davant de la Conselleria d'Economia i els fets de l'1 d'octubre són considerats sedició, això degrada i automàticament redueix el grau de violència que implicaria la desobediència, un delicte amb penes d'entre sis mesos i tres anys.

El redactat no detalla quins són els límits en l'ús d'aquesta força i què vol dir exercir-la "fora de les vies legals", segons detalla Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart:

"La justificació del Suprem per castigar Sànchez i Cuixart és que van desenvolupar conductes 'd'aniquilació del pacte constitucional'. És una expressió molt gruixuda. M'agradaria que la sentència m'hagués explicat quines són aquestes conductes."

Raül Ochoa, expert en dret penal, creu que els fets de l'1 d'octubre constituirien, "sent puristes", un delicte de desobediència. Això implicaria que no hi hauria presó i aquest és, segons Ochoa, un dels problemes:

"Què fem amb persones que han estat sotmeses a presó preventiva, si després els imposem una pena que no comporti l'ingrés a presó? Es crearia un caos."

La sentència del procés i els drets fonamentals

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, alerta que la sentència obre la porta a "una retallada de drets bàsics com el de reunió, manifestació o la llibertat d'expressió".

Pina argumenta que la falta de concreció del Suprem en la descripció de la violència dilueix els límits per distingir què és sedició, desobediència, resistència pacífica o el dret de manifestació.

Una manifestació que acabi amb enfrontaments policials, la resistència pacífica, o una concentració per evitar que una comitiva policial executi un desnonament, fins ara desordres públics, podrien ser tipificats com a delictes més greus.

Un problema polític

Joaquín Giménez García, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, afirma que els líders independentistes van desobeir les ordres del Tribunal Constitucional i això són uns fets greus i constitutius de delicte. Tot i això, Giménez considera que l'arrel del problema és polític i no jurídic.  

Raül Ochoa coincideix amb el diagnòstic:

"Partim d'un problema polític que s'ha judicialitzat i ara aquesta sentència no agrada a ningú. Només ha produït un rebuig més gran d'allò que ja es rebutjava."

Jordi Pina creu que Marchena i la resta dels magistrats han actuat com a "salvadors de la pàtria i per això han aplicat condemnes tan severes".

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, explica que la seva estratègia es basava en el fet que el judici anava en realitat sobre el dret d'autodeterminació i els drets fonamentals.

"Vam aconseguir destapar que això era un judici d'idees, sobre Catalunya com a subjecte polític, i sobre la utilitat de desobediència civil per fer avançar la societat."

El fet que Manuel Marchena hagi descartat el testimoni de ciutadans i policies en considerar-los massa emocionals destapa, segons Benet Salellas, el funcionament ideològic de les institucions de l'Estat.

El malestar i les manifestacions de dilluns, quan es va fer pública la sentència, són, per a Joaquín Giménez García, un símptoma de la falta de psicologia jurídica del Suprem. A la pregunta de què passarà ara, aquest magistrat emèrit no és gaire optimista:

"La sentència, de resoldre no resol res, perquè el problema segueix sent el mateix, però a una sentència el mínim que li pots demanar és que no empitjori les coses."

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Tribunal Suprem

ÀUDIOS RELACIONATS