Els cinc tresors amagats de Movistar+
És la plataforma que s'està quedant amb el que queda, però té algunes propostes que val la pena reivindicar
Els cinc tresors amagats de Movistar+
El matí de Catalunya Ràdio

Els cinc tresors amagats de Movistar+

És la plataforma que s'està quedant amb el que queda, però té algunes propostes que val la pena reivindicar

Actualitzat
TEMA:
Sèries
Els cinc tresors amagats de Movistar+
"State of the Union"

1. "Babylon Berlin" (Tom Tykwer, Achim von Borries i Henk Handloegten, 2017)

"Si li doneu una oportunitat pronostico que quedareu abduïts."

El punt fort: És cert que el detectiu de "Babylon Berlin" no és un personatge tan carismàtic i únic com Franz Biberkopf, però l'actor Volker Bruch, a qui potser recordeu per Hijos del Tercer Reich, li dona prou entitat i el període és fascinant i, malauradament, molt vigent.
De què va? Llença l'espectador a un dels períodes més interessants i menys retratats de l'Europa del s. XX: el Berlín hedonista, brut, políticament inestable i empobrit a causa de la inflació de la República de Weimar. Ho fa a través de la història de Gereon Rath, un detectiu d'homicidis que és destinat a Berlín i on farà tàndem amb un altre detectiu més veterà.

Els cinc tresors amagats de Movistar+
'Babylon Berlín' 

El més interessant: L'ambientació està cuidada al detall i s'han recreat diversos carrers de l'època gràcies a una inversió excepcional 40 milions d'euros que han fet conjuntament la televisió pública alemanya ARD i el canal britànic Sky. De fet, "Babylon Berlin" és la sèrie europea de parla no anglesa més cara de la història. Seguint-los a ells, la sèrie ens endinsa per les artèries de la ciutat i recorre diversos escenaris que són sinònim de diversió i llibertat, un calidoscopi d'artistes bohemis i ballarines de cabaret, però que alhora són una olla a pressió a punt d'esclatar, amb comunistes, anarquistes, nazis i paramilitars compartint el mateix univers i on l'imminent ascens al poder d'Adolf Hitler provoca ombres al cap de l'espectador però no als personatges, completament aliens al tomb que farà la història.
Atenció a: Estilísticament, la sèrie remet a un clàssic majúscul de la televisió alemanya com és "Berlin Alexanderplatz", l'obra mestra en forma de minisèrie que va fer Rainer Werner Fassbinder adaptant la novel·la d'Alfred Döblin. La novel·la ha estat traduïda al català. Se n'ha encarregat Edicions de 1984. De fet, "Babylon Berlin" també adapta una obra literària, unes novel·les escrites per Volker Kutscher que s'han editat en castellà a Ediciones B.

2. "Oficina de infiltrados" (Eric Brochant, 2015)

"Una de les millors sèries en emissió, encara que no l'estigui seguint ningú."

Els cinc tresors amagats de Movistar+
'Oficina de infiltraos' 

El punt fort: En el seu retrat de la feina de l'espia posa més èmfasi en la burocràcia i els interessos polítics del DGSE (l'agència d'intel·ligència exterior de França) que en les missions. Perquè ens entenguem: hi ha més escenes d'oficina que escenes d'acció.
De què va? És una sèrie d'espies, que és un gènere molt popular. Però l'aproximació que fa al gènere no busca l'impacte d'una manera tan directa com ho fan d'altres. És una aposta pel realisme i per la versemblança que contrasta amb el tractament efectista habitual del gènere. Aquest tractament també es tradueix en un enfocament més coral. Aquí no tenim un heroi central que pot amb tot, sinó desenes de persones amb responsabilitats en diferents camps, totes poden ser determinants, i totes tenen una vida personal pròpia i fins i tot una agenda pròpia, en alguns casos.
El més interessant: Això porta "Oficina de Infiltrados" a teixir un entramat de reunions, trucades i decisions que són la base de trames que passen a diferents escenaris del món com França, Egipte, l'Aràbia Saudita o Rússia.
Atencio a: És una sèrie complexa i exigent, similar a "Baron Noir" en aquest sentit, i que premia l'espectador pacient. 5 temporades, 10 episodis cadascuna.
 

3. "State of the union" (Stephen Frears, 2019)

"Una sèrie que, en general, respira naturalitat i és fàcil empassar-se-la seguida."

Els cinc tresors amagats de Movistar+
'State of the Union' 

El punt fort: Permet a l'espectador tafanejar, com si estiguéssim asseguts en una taula propera parant l'orella, però no ens permet entrar a les sessions amb la terapeuta, que pertanyen a un espai privat.
De què va? És una sèrie sobre una parella que va a teràpia. Però en comptes d'ensenyar-nos la teràpia en si mateixa el que fan en cada episodi és mostrar els 10 minuts abans d'entrar-hi. Normalment en un pub, on queden per entrar-hi junts, sovint prenent alguna cosa.
El més interessant: La idea és bona perquè s'alimenta d'aquella curiositat amb la qual de vegades escoltem converses alienes, especialment quan veiem que es tracta d'una parella. I encara més quan veiem que hi ha conflicte.A través del diàleg i del llenguatge corporal, fem encaixar les peces del trencaclosques per anar esbrinant en quina situació es troben, com es van conèixer i van començar a estar junts, i què és el que els ha separat fins al punt d'haver de recórrer a una psicòloga.
Atenció a: És, pel format, una sèrie molt petita en tots els sentits: episodis de només 10 minuts, un únic escenari i dos actors: Chris O'Dowd (de sèries com The IT Crowd) i Rosamund Pike (que va guanyar un Emmy per aquest paper l'any passat). El fet de ser una sèrie tan petita ha fet que en general hagi passat desapercebuda, tot i que és una creació de Nick Hornby (del qual trobareu alguns trets reconeixibles, com el fet que ell sigui un crític musical). De vegades, l'enginy dels personatges és massa elevat i disminueix la sensació que havia aconseguit crear d'estar espiant una parella real. Però són moments comptats.
 

4. "Enemigo público" (Matthieu Frances i Gary Seghers, 2016)

"Una sèrie de misteri que atrapa i planteja preguntes incòmodes. 2 temporades, 10 episodis cadascuna."

Els cinc tresors amagats de Movistar+
'Enemigo público' 

De què va? Una sèrie belga que arrenca quan un individu que va assassinar diversos nens i que va acabar a la presó... vint anys després obté la llibertat condicional. L'acullen els monjos d'una abadia, que creuen en el perdó. Però als habitants del poble que hi ha a prop no els fa cap gràcia la decisió i hi ha molta tensió amb la seva arribada. A partir d'aquí la sèrie pregunta: fins a quin punt creiem en el fet que algú es pugui rehabilitar? Aquesta creença acaba quan la persona en qüestió és un perill que tenim a prop? És més fàcil fer el que considerem correcte sobre el paper que a la pràctica? Una detectiva acompanya l'home per supervisar la situació. La tensió es dispara quan desapareix una nena pocs dies després. Ja us podeu imaginar qui s'assenyala com a sospitós.
El més interessant: El repte que pren la sèrie és aconseguir que empatitzem i sentim llàstima per l'home, malgrat tot el que va fer. En cap moment força que ens posicionem al seu costat, però sí que, com que és un personatge en una posició molt vulnerable i receptor d'odi i prejudicis, la sèrie aconsegueix generar emocions contradictòries.
Atenció a: Com a element negatiu, que en té, el fet que la detectiva tingui un trauma amb la desaparició de la seva germana petita, fa molts anys, que és massa convenient per a la història.

5. "Evil" (Michelle i Robert King, 2021)

"Evil és un entreteniment notable, i és una llàstima que pel fet de semblar un derivat d'"Expedient X" hagi passat desapercebuda."

"Evil"

De què va? Aquesta és una sèrie sobre un grup de personatges que investiga fenòmens paranormals i intenten determinar si són realment fenòmens extraordinaris o si tenen alguna explicació. És un procedimental: això vol dir que hi ha un cas en cada episodi. És una estructura que ha perdut popularitat en els últims anys, però que en les mans adequades pot ser tan estimulant o més que les sèries amb trames de continuïtat.
El més interessant: Les mans en qüestió són les de Michelle i Robert King, creadors de The Good Wife (que també era un procedimental) i The Good Fight. Hi trobareu moltes similituds amb aquestes sèries. Començant pel fet que la protagonista és una dona que decideix dedicar-se a això dels fenòmens paranormals per poder pujar les seves filles, i per tant és un model de dona independent com Alicia Florrick.
Atenció a: També és molt present el comentari polític. Els dimonis són una metàfora perfecta pels dimonis més terrenals. La sèrie parla de la maldat i de la manipulació dels que no tenen escrúpols amb un doble sentit permanent. Per cert, el personatge més manipulador de tots l'interpreta Michael Emerson (el Benjamin Linus de Lost).
I per rematar-ho, hi ha una trama de tensió sexual no resolta entre la protagonista, interpretada per Katja Herbers, i el religiós que la contracta, que està interpretat per Mike Colter (Lemond Bishop a "The good wife") que també recorda la trama Alicia-Will.

ARXIVAT A:
Sèries

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut