D'aquí sis setmanes tornarem a comptar les hores per anar a votar en unes eleccions anticipades i inèdites. Mai s'havia votat en ple mes de juliol, a 40 graus i amb mig país de vacances. Unes eleccions que són una maniobra política, probablement l'última bala de Pedro Sánchez per salvar-se. Són també la prova del cotó fluix del sistema de partits espanyol, que els últims anys semblava que s'havia rejovenit i s'havia modernitzat, amb l'entrada de formacions noves que esquerdaven l'estructura prehistòrica del bipartidisme. El canvi no ha estat tan profund com es pretenia. La política, a Espanya, continua sent cosa de dos. Les municipals han estat la primera volta de les generals, i han servit per fer endreça al bloc de la dreta, que en surt molt més reforçada del que esperava. Més organitzada i mobilitzada. Segura de si mateixa. L'esquerra continua fent d'esquerra: desordenada i embrollada. Amb un suport inconsistent (com la maionesa quan es talla) i insuficient, amb cara de pomes agres i desmobilitzada. Falten sis setmanes per a les eleccions espanyoles i ni Pedro Sánchez ni Alberto Núñez Feijóo desaprofiten ni un segon per marcar perfil. Sánchez necessita confrontar models: mobilitzar els votants d'esquerres fent-los veure que si ell no pot governar, ho farà una dreta que en la majoria d'aspectes serà el revers del model socialista. Els asos a la màniga del president del govern són infinits. Ara ha tornat a fer un cop d'efecte amb la proposta de 6 debats cara a cara: un per setmana, entre ell i Feijóo. Un moviment amb efecte secundari doble. D'una banda ha enxampat el PP amb el peu canviat i Feijóo ha quedat com Mister Bean (fent cara de no entendre res). I de l'altra, escombra del mapa qualsevol alternativa. "L'esquerra soc jo", diu Pedro Sánchez amb aquesta proposta. La llei del bipartidisme clàssic, el joc del tot o res. Pedro Sánchez és conscient -no hi ha dubte- que la clau de La Moncloa la tindrà el tercer, però el marge de maniobra és tan ajustat que ha de prioritzar les batalles, i la dels tercers és una batalla que Sánchez ja situa en l'endemà de les eleccions. Fins al 24 de juliol la política espanyola seguirà sent cosa de dos.