Els abusos a l'Església

El silenci, la foscor, són sinònims de permissivitat, d'encobriment. Quan un crim no s'investiga, quan es diu allò de "ja ens n'encarregarem nosaltres", sense llum, sense que se sàpiga, sense que es reconegui l'existència del delicte, sense que es pugui oferir reparació a les víctimes ni càstig als pederastes i, per tant, violadors, quan no es fa res de tot això, siguis un club de petanca (amb perdó pels clubs de petanca) o l'Església catòlica espanyola, esdevens còmplice del crim. Més que això: instigador. Perquè atorgues impunitat. I la impunitat instiga a perpetuar el crim. A l'Església catòlica espanyola li consten les denúncies per pederàstia. Li consten els milers de víctimes. Reiteradament s'ha negat i es nega al fet que cap comissió independent ho investigui. Ho han fet a Alemanya o a l'estat francès. Però la Conferència Episcopal Espanyola diu que no, que d'aquestes coses se n'encarreguen ells. Com han fet sempre.