Valtònyc amb els seus advocats després de conèixer la sentència del Tribunal d'Apel·lació de Gant
Valtònyc amb els seus advocats després de conèixer la sentència del Tribunal d'Apel·lació de Gant
ANÀLISI

El temps ha donat la raó a Valtònyc

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

"Tinc ganes de començar a viure", deia Valtònyc ahir a les portes del jutjat, davant d'un estol de micròfons i de periodistes. Una escena 'n' vegades repetida als últims quatre anys i que ahir es va representar per últim cop. No hi haurà més matins als jutjats per a Josep Miquel Arenas.

Tenia 24 anys quan va arribar a Brussel·les. Tenia clar que no volia entrar a la presó per haver escrit cançons, que és al que es dedicava. Ara en té 28. Els últims  quatre no s'ha pogut moure de Bèlgica, ha col·leccionat vistes als jutjats, citacions, esperes i recursos. Una marató judicial per on no hauria d'haver passat mai.

La justícia li va imposar tres anys de presó per les lletres que havia escrit. Lletres violentes, que parlaven entre d'altres del rei Joan Carles i que en tot cas eren més de mal gust que una altra cosa. Sobretot per a qui no hi entengui, de rap. Perquè Valtònyc és un raper i el rap, si en busquem l'origen etimològic, ve de l'anglès "rap" que vol dir colpejar, picar i també criticar, parlotejar. Aquest és el sentit de la música que fan els rapers.

Posats a parlar de cançons ofensives. Ningú hauria jutjat mai l'autor -si n'hi hagués- de la lletra del "senyor Ramon que empaita les criades". I és una lletra clarament denigrant per a les dones. Ni tampoc s'ha portat mai davant el jutge Julio Iglesias ni altres intocables de la música espanyola per cançons masclistes, fins i tot misògines, que s'han afartat de cantar.

La sentència de Valtònyc era desmesurada. Un càstig tan exagerat que ha fet derogar una llei belga amb gairebé dos segles de vida, la de les injúries a la corona, que els jutges belgues d'avui en dia consideren del tot forassenyada. A diferència dels jutges i dels partits polítics espanyols, que continuen rebent lliçons de llibertat d'expressió amb la mà plana.

El temps ha donat la raó al raper. Valia la pena marxar d'amagat, creuar Europa per trobar refugi a Brussel·les, començar de zero, lluny dels seus, buscar-se una vida, una feina, una casa, un entorn. Plantar cara i reivindicar que la llibertat d'expressió no era això. En la vida de qualsevol de nosaltres passen moltes coses al llarg de quatre anys, poden canviar de dalt a baix. Entre d'altres, Valtònyc ha perdut la mare. Ara, recupera la llibertat.

El seu és un cas d'hipersensibilitat de l'estat espanyol en qüestions de monarquia, que fa que Espanya quedi en evidència a Europa, casualment en el mateix moment en què es prepara la tornada de Joan Carles I. Tolerància màxima davant l'emèrit, que ja deu tenir les maletes a punt per passar un cap de setmana de regates a Galícia. Potser en la intimitat, Joan Carles també ha dit que "té ganes de viure", com Valtònyc, ara que la Fiscalia ha donat carpetada a tots els seus temes.

Anar al contingut