El retorn de Ponsatí assenyala dues fractures amb l'Estat

Feia almenys cinc anys que no passava, i és que Clara Ponsatí trepitjarà aquest estudi. L'exconsellera torna a ser a Catalunya... 2.000 dies després. La imatge d'ella caminant Rambla de Catalunya avall, dimarts a la tarda, fins a la plaça de la Catedral, ja forma part de l'àlbum de records més amables del procés. En aquesta mena de Joc del Calamar en què l'Estat (per mà de la justícia espanyola) ha convertit la política catalana des del 2017, encara queden partides per jugar. I el més inquietant és que les regles van canviant sobre la marxa. Per sort, en principi canvien a millor. Clara Ponsatí torna ara perquè des del gener el jutge Llarena no l'acusa de sedició, per tant, ja no la pot tancar a la presó. Ara la persegueix per desobediència, que vol dir que li podria caure una inhabilitació i una multa, però en cap cas acabaria entre reixes. El retorn de Ponsatí serveix per assenyalar almenys dues fractures. La primera, que el procés no està ni de bon tros tancat: que intentar entaforar la carpeta catalana al fons del calaix és un error. Fins que no es trobi una sortida a la situació de Lluís Puig, Toni Comín i -sobretot- Carles Puigdemont, la ferida seguirà oberta. I no podrà ser una sortida venjativa: per tant, s'haurà de trobar la manera de reconduir aquest afany de venjança de la justícia espanyola. La propera pantalla la decidirà el Tribunal General de la UE quan dictamini sobre la immunitat de Puigdemont, Ponsatí i Comín com a eurodiputats. La segona fractura que revela Clara Ponsatí és una minusvalidesa. Ara ja es pot mirar enrere i la visió és ben nítida: la minusvalidesa de Mariano Rajoy com a polític és clamorosa. Una discapacitat com a servidor públic, una irresponsabilitat: la de descartar deliberadament la via política per resoldre un problema polític; abocar el conflicte a la via punitiva i deixar-ho en mans d'uns jutges afamats, que van decidir anar a totes i equiparar l'1 d'Octubre amb el cop d'estat del 23F. I aquí estem, 2.000 dies després, buscant sortides i recalculant els efectes dels canvis de regles.