El rescat econòmic, la cara B de les restriccions

Ni al gimnàs, ni al teatre, ni al cinema, ni a fer extraescolars, ni a l'apartament de la platja o de la muntanya. Tothom a casa, tant com es pugui. De la feina a casa. I de l'escola a casa. Som a les portes d'un hivern que serà llarg i dur. Els metges no poden dir-ho més clar. S'estan esgargamellant des de fa, no dies, sinó setmanes: l'espiral de contagis i de gent que empitjora i necessita un llit a l'hospital és insostenible. S'han de frenar la mobilitat i les trobades. El confinament perimetral i de cap de setmana que comença avui és dur, però necessari. L'objectiu és ben clar i té dues cares: la primera, evitar el confinament total que hi va haver al març i a l'abril, que encara va ser més dur, tant econòmicament com emocionalment; la segona, que no es contagiï més gent, que no ingressin més persones a les UCIs. I una vegada més, s'eixampla la distància entre el sacrifici que es demana a la població i el coixí que hi posen les administracions. Cada cop és més gran la bossa de gent que es queda sense feina, sense ingressos, sense negoci, sense ganes i sense alegria. Les restriccions i els tancaments han de tenir una cara B, imprescindible: les ajudes econòmiques, el rescat. No es pot deixar tanta gent a la intempèrie, ni abocar-la a laberints burocràtics que no van ni amb pedals: telèfons on ningú respon, sol·licituds impossibles, sistemes web penjats i terminis de pagament cada cop més llargs. El panorama és greu. I els copets a l'esquena i els missatges paternalistes gairebé ofenen. Fa mesos que "els catalans han entès la gravetat d'aquesta pandèmia". Ho van entendre al mes de març, quan van creure i es van quedar tancats a casa amb les pors, les factures per pagar i la nòmina a mitges o a zero. Ho van entendre des del moment que tots vam passar a estar pendents d'un marcador que compta els morts: àvies, germans, pares i amics, fulminats pel virus. Que la cosa va de debò, sí que ho entén, la gent. Potser ja és més difícil d'entendre el canvi de fases de desescalada en 24 hores, el retard en el pagament del SEPE, les ajudes que no arriben per bars i restaurants, els transports "tot igual", els desgavells entre consellers com el del teletreball, els sopars de gala amb ministres i la sensació que les mesures sempre fan tard i curt. El confinament perimetral i de cap de setmana s'aprova per quinze dies. Pocs es deuen mamar el dit, ja a aquestes alçades. L'estat d'alarma és per sis mesos i els hospitals ja compten que serà d'aquí a dues setmanes que s'arribarà a un altre pic, com el de la primavera. Som a les portes del que va passar al març. Cuidem-nos i que ens cuidin!