El rei és mort, visca el rei

En aquesta telenovela de maletins, amants i comptes a Suïssa hi ha una moneda de dues cares. En una cara, un emèrit que ha fet i desfet al seu gust gràcies al fet que la Constitució el considera inviolable. A l'altra cara, un poder judicial caducat i sotmès a interessos partidistes. Però aquí la llei és clara: si al rei li van notificar les diligències, no serveix de res que hagi regularitzat cinc milions d'euros. I si la justícia és igual per a tothom, el rei podria ser imputat per un delicte fiscal. Ara em venen algunes preguntes. Em pregunto quanta gent que fa l'ofès sabia tot el que es cuinava a La Zarzuela i va continuar blanquejant, mai més ben dit, la família reial. "A rey muerto, rey puesto", diu la dita castellana. Em temo que mai sabrem quanta d'aquesta gent que abans mirava cap a una altra banda amb el rei antic ara mira cap a una altra banda amb el rei nou.