Fa mesos que sentim a parlar més que mai del Procicat. Els mitjans ens hi referim quan parlem de l'aprovació de mesures anti-Covid. Per entendre com funciona hem parlat amb el subdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado. Què és el Procicat? És l'acrònim del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya. "És el marc genèric que s'aplica a Catalunya per a les emergències que no tenen un pla especial. És a dir, que hi ha una sèrie de riscos que tenen uns plans específics i per a la resta hi ha aquest pla general." Quan es crea? El Procicat es va crear fa 20 anys, però en fa 10 que es va actualitzar, just quan va aparèixer una malaltia infecciosa produïda per un nou virus (H1N1) que no havia circulat mai entre els humans i que no tenia cap relació amb els altres virus gripals estacionals, ens referim a la grip A. Amb l'amenaça d'aquella grip es va fer un pla d'actuació específic per a les pandèmies. "Finalment, aquella grip no va tenir impacte en la nostra societat, però va quedar fixada una estructura organitzativa de resposta a les pandèmies que és la que vam acabar actualitzant a principis d'aquest any, quan vam veure l'impacte que començava a tenir la Covid-19." Quines funcions fa? El Procicat dona suport en tot el que no és estricament sanitari. És a dir, que fa les funcions de coordinació, comunicació, presa de decisions i també aplicació d'aquestes mesures. "La presa de decisions va enfocada a tot el que afecta l'activitat ordinària, les activitats que es poden fer, l'obertura d'espais públics i totes les limitacions relacionades amb el confinament, ja sigui total, territorial o d'horaris." Quina seu té? Si ens l'imaginem físicament, el Procicat està situat al Departament d'Interior, al CECAT, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya. Qui el dibuixi com una taula única on es prenen decisions va equivocat. "El Procicat consta de tres nivells: un d'operatiu, que treballa sobre el terreny; un de tàctic, format per un comitè tècnic que fa propostes sobre les mesures d'emergència que cal aplicar, i un de direcció, que és el que acaba prenent les decisions." Qui pren realment les decisions? Les màximes autoritats polítiques, és a dir, el conseller d'Interior i la consellera de Salut. "Són els que acaben prenent les decisions finals, sobretot pel que fa a les mesures d'emergència; és a dir, les que afecten la mobilitat, el confinament, les activitats que podem fer. Com que estem afectant les llibertats de les persones, això traspassa la capacitat i l'àmbit de decisió tècnica i entra ja en un terreny que pertany a les autoritats." Per què la màxima responsabilitat és política? Segons Delgado, és important fugir de la idea d'una tecnocràcia. "Els tècnics aportem el nostre coneixement, ajudem les autoritats a prendre les millors opcions, però les decisions les prenen les autoritats polítiques i, per tant, la responsabilitat també és seva." Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil Com es comuniquen les decisions? El Procicat compta amb un pla comunicatiu propi, format pels gabinets de comunicació de Protecció Civil i del Departament d'Interior i el Departament de Salut. I si hi ha una cosa que recentment ha fet empipar el mateix Delgado són, precisament, les filtracions. "Si mentre nosaltres fem el procés de gestió hi ha informació que arriba per canals no oficinals, això ens distorsiona totalment la gestió que estem fent de l'emergència." Quina és la màxima preocupació dels responsables que gestionen el Procicat? El més alarmant, segons el responsable de Protecció Civil, és que després de 9 mesos encara no hem entès que no podem portar un dia a dia normal. I posa un exemple molt clar amb les festes de Nadal. "Focalitzar el debat només en el nombre de persones que seurem a la taula, en si podrem fer cavalcades o no, és un error. El que ens hauríem de plantejar és com ho hem de fer per garantir que la gent més gran, com els pares, no surtin contagiats de les celebracions familiars. Hi ha el risc que tot el que hem mirat d'evitar durant 9 mesos ens ho carreguem amb un dinar o un sopar." I el més difícil de gestionar en aquests mesos de pandèmia, què ha sigut? El més complicat és sempre explicar totes les decisions perquè la gent pugui entendre per què les prenem. "A l'hora de traslladar la informació, nosaltres volem posar l'accent en el perquè, i no tant en què s'ha de fer o s'ha de deixar de fer. Sempre mirem de ser coherents per convèncer la ciutadania que les mesures són del tot necessàries." I què és el que més ha sorprès? El comportament dels ciutadans. "Estem molt satisfets de la societat del sud d'Europa, que no és la societat del nord d'Europa, ni tampoc una societat com l'asiàtica. Després de 9 mesos, majoritàriament continuen complint les mesures, i això s'ha de posar en valor." Delgado ha reconegut que la pandèmia actual ha sobrepassat els límits de qualsevol previsió que haguessin pogut fer. Per cert que aquesta conversa l'hem hagut de fer des de la distància, perquè, tot i la nostra insistència per trobar-nos físicament, Delgado ens recorda: "Vivim un moment en què hem de reduir al màxim qualsevol contacte social."