Una setmana que comencem amb l'atenció posada en les urgències dels hospitals i de l'atenció primària. Després de dos anys de pandèmia, dos anys amb la població excepcionalment protegida: mascaretes, higiene de mans, vacunes i poca interacció, el primer hivern sense grans mesures extra ja és una amenaça real per al sistema sanitari. El fred tot just acaba de treure el nas, després d'un estiu de gairebé sis mesos, i les urgències ja estan tensionades.A diferència dels últims dos anys, ara no és un sinó tres virus, els que tenallen els hospitals i l'atenció primària: la grip, la covid i la bronquiolitis. Virus respiratoris que estan anant a més en les últimes setmanes i que encara han d'arribar al pic de contagis. En el cas de la bronquiolitis, que afecta especialment els nadons de fins a un any, el pic arribarà aquesta setmana. La grip i el coronavirus encara tenen recorregut i seguiran creixent les infeccions almenys fins Nadal, que és quan s'espera que es toqui sostre. Durant la pandèmia pensàvem que quan tot acabés, hauríem après algunes lliçons que farien -d'una banda- valorar com es mereixen els professionals de la sanitat pública, per tal que no tornessin a sentir-se explotats ni collats per un sistema desbordat, i, de l'altra, que hauríem incorporat mesures d'autoprotecció com ara rentar-nos sovint les mans o posar-nos la mascareta amb sentit comú, sense necessitat d'una ordre del govern que ens hi obligués. El primer hivern sense restriccions és un bany d'aigua freda. No estem tractant millor els metges i les infermeres. Els aplaudiments al balcó semblen ben hipòcrites vistos amb perspectiva. Fins al punt que avui el Sindicat de Metges anunciarà una campanya de mobilitzacions. També s'ha arribat al pic del malestar de les bates blanques. Reclamen millores de fons al sistema públic de la sanitat i assenyalen les dues grans potes del problema: l'alarmant falta de metges i la precarietat laboral del col.lectiu. Tot allò que durant el confinament pensàvem que se solucionaria... Els metges es queixen de la dècada perduda sense enfortir la sanitat pública i parlen d'un sistema cada cop més corcat que aviat, enlloc d'enfortir-lo el que caldrà és reconstruir-lo de dalt a baix.