El preu del lloguer, un ofec vital

El lloguer treu la son. Sovint diem que la hipoteca és un maldecap per a molta gent, amb l'euríbor com a botxí de la tranquil·litat familiar, cada cop que puja. Però amb el lloguer passa el mateix. La cultura de la propietat, que ha estat tan arrelada i tan vinculada a la idea de progrés personal, fa temps que fa aigües. Fa temps que està desconnectada de la realitat. Una realitat que fa que sigui molt difícil accedir a un habitatge de compra: que ni amb una feina fixa és una opció que molta gent es pugui plantejar. I que, per tant, fa que cada cop hi hagi més famílies que opten pel lloguer. Qui viu de lloguer, sap perfectament què és la inestabilitat: pujades de preus constants, contractes que no es renoven... I això obliga molts inquilins a encadenar mudances, de pis en pis, de lloguer en lloguer. A Barcelona, el 40% dels veïns viuen de lloguer. La majoria, en pisos que tenen problemes d'humitats, que estan mal aïllats de la calor i del soroll o que necessiten reformes. Això situa la gent que viu de lloguer sovint en una situació de precarietat, de mal viure. També hi ha dades que ho sustenten: segons els càlculs del Banc d'Espanya, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa per l'encariment dels lloguers en els últims anys. Destinar més d'un 40% dels ingressos a pagar el lloguer és sinònim d'ofec. Ofec vital. Aquest és el panorama. Aquesta és la realitat de tantes i tantes persones. Aquesta hauria de ser una prioritat per als partits polítics, precisament ara que demanen el vot dels electors per accedir al poder. Solucionar els problemes i millorar la qualitat de vida de la gent: aquest és l'encàrrec que té la política. Però generalment passa tot el contrari. Ho hem vist aquests dies amb la polèmica per les cases ocupades a la part alta de Barcelona, a la plaça Bonanova. Són edificis de la Sareb, fa més de quatre anys que estan ocupats, els veïns feien com si no existissin... però alguns candidats han decidit convertir-ho ara en un lema de campanya. És més fàcil provocar incendis que apagar-los. I mentre es destinen recursos i energies a conflictes artificials, es desatenen conflictes autèntics. Aquest és -també- un argument per posar una papereta o una altra a dins de l'urna d'aquí a dues setmanes.